“Ens hem d’estimar més”. Jaume Pujol, primer arquebisbe en una mesquita catalana

catalunyareligio.cat, Jordi Llisterri, 04-02-2014 

(Jordi Llisterri -CR / Tarragona) El successor de Sant Fructuós es descalça i posa els peus en l’estora de l’oratori islàmic d’Ar-Risala de Tarragona. Segons els responsables de la comunitat islàmica és la primera vegada que un representat de l’Església catòlica d’aquest nivell visita una mesquita a Catalunya i a la resta de l’estat. Hi ha hagut algunes trobades amb comunitats cristianes però mai un arquebisbe havia visitat el centre d’oració d’una comunitat islàmica catalana. Fins aquest dilluns a la

tarda, en què l’arquebisbe Jaume Pujol va visitar aquest oratori situat en uns baixos del carrer Cartagena, a prop del port de Tarragona. Arquebisbe Metropolità i Primat, i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, tot i que ell mateix hi restava importància. “Nosaltres no ens barallem per la religió. Al contrari, si la vivim bé i a fons, totes les religions mostren l’amor, la comprensió, l’ajuda a l’altre, el perdó i la pau.” Són algunes de les paraules que va compatir l’arquebisbe amb Mohamed El Ghaidouni, president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (UCIDCAT), i els responsables de la comunitat de Tarragona. La proposta li va fer a l’arquebisbe fa uns mesos durant una conversa informal el director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell, que va organitzar la trobada.

CatalunyaReligió va poder acompanyar-los en aquesta senzilla trobada. En aquest vídeo en podeu veure les imatges i escoltar les valoracions de l’arquebisbe Pujol, de Mohamed El Ghaidouni i d’Enric Vendrell just després d'acabar la visita. La trobada va ser un reunió distesa de més d’una hora. Sense més protocol ni cap celebració religiosa o pregària. Però pels membres de la comunitat va ser molt significatiu que un arquebisbe compartís el mateix espai en el que poca estona després del final de la visita ells es van reunir en oració com cada dia. Ho van considerar “un dia històric per la normalització de la pràctica religiosa a Catalunya”. En la conversa coincidència en la religió com a factor d’entesa i no de divisió o en la necessitat de projectar una practica religiosa de l’Islam compatible amb els valors europeus. I també altres temes. Molts gestos amables dels representants islàmics: el comentari d’alguns versos Alcorà –en la versió catalana– sobre l’acollida, o la cita un text de l’arquebisbe Pujol en un pelegrinatge a Lourdes sobre l’atenció prioritària de l’Església als malats i als més febles que va recordar El Ghaidouni. També distensió, parlant d’altres experiències de trobada entre la comunitat islàmica i la catòlica. Com exemples surt el nom de Lucía Caram, o el bisbe Agustí Cortés amb qui s’ha reunit diverses vegades i que cada any els escriu una carta a l’inici del Ramadà. Mentre l’arquebisbe recordava el seu viatge a Turquia. O els explicava que els catòlics s’encomanen a Sant Blai pel mal de coll com el que patia un dels assistents. “Resem al mateix Déu i això hauria d’unir-nos. No només ens hem d’entendre perquè vivim junts; ens hem d’estimar”, resumia Jaume Pujol. Per això, la conclusió de la reunió va ser obrir-se a noves trobades: “Ens hem d’acostumar a convidar-nos”.