Jaume Pujol, el primer arquebisbe que trepitja una mesquita islàmica al país

Rafa Marrasé, diarimes, 04-02-2014 

La reunió entre el prelat tarragoní Jaume Pujol i el president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, Mohamed El Ghaidouni, és la primera d’un arquebisbe a una mesquita islàmica a Espanya i es va fer al carrer Cartagena de Tarragona. 

La modesta mesquita de la comunitat islàmica Arrisala del carrer Cartagena de Tarragona va ser la seu ahir a la tarda d’una trobada qualificada d’històrica pel president de la Unió de Comunitat Islàmiques de Catalunya (UCIDCAT), Mohamed El Gaidouni El Morabet, perquè suposava la trobada de la màxima representació del món musulmà a Catalunya amb la màxima autoritat de l’església catòlica del país, l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol. «És un moment històric per a nosaltres i esperem que sigui el símbol d’un nou inici, portarem aquesta notícia a totes les nostres comunitats», va dir El Gaidouni. El president d’UCIDCAT va assegurar que era la primera vegada que un arquebisbe no tan sols visitava una mesquita a Catalunya, sinó a tota Espanya: «Mai una autoritat de l’església catòlica d’aquest calibre havia visitat una mesquita a Espanya. Jo mateix vaig confirmar-ho ahir amb una trucada a Madrid, on els meus companys m’ho van ratificar. És un moment important per les dues comunitats, la musulmana i la cristiana», va dir.

La trobada va ser organitzada pel director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Enric Vendrell, i es va gestar de forma informal abans de l’estiu de 2013. «Vaig venir a Tarragona i l’arquebisbe Pujol em va comentar que mai havia estat en una mesquita, és aleshores quan vaig pensar que seria una bona idea poder fer una trobada com aquesta», va explicar. El fet de triar Tarragona s’explica per la presència permanent de l’arquebisbe a la ciutat i per la ubicació d’aquesta mesquita al carrer Cartagena, l’única que hi ha al centre de la ciutat –n’hi han d’altres als barris–. La reunió va servir com a primera presa de contacte entre ambdós representants en un ambient distés. «Visitar una mesquita era un deure que tenia. No em sento, per a res, que estigui fent comèdia. Sempre he viscut ractant d’apropar-me a la gent que m’envolta», va dir l’arquebisbe Jaume Pujol a l’hora, que assegurava que «les portes de casa meva [la catedral]» estaven obertes per a tothom que hi volgués anar, en referència a una possible invitació del prelat als líders islàmics. «El president de comunitats islàmiques ha dit que ha estat un dia històric i per a mi ha estat un goig formar-ne part», va assegurar Enric Vendrell. Té i pastes a dojo La mesquita de la comunitat islàmica Arrisala ocupa uns baixos al carrer Cartagena de Tarragona. Es va fundar el 2007 com a centre cultural, però des del començament ha exercit com a mesquita i els fidels hi van a pregar cinc vegades al dia. «Hi solen venir entre 10 i 30 persones els dies de cada dia. Els divendres, tot depenent de la feina que tingui cadascú, és el dia que hi ve més gent», explica Said El Motaki, secretari i fundador d’Arrisala. És un local auster, sense gairebé mobles, cobert d’una catifa a mode de moqueta gruixuda per on s’ha d’anar sense sabates. A l’entrada hi ha un petit sabater per deixar-hi el calçat. Al costat, en una petita habitació, un lloc per rentar-se mans i peus tot just abans de pujar a la tarima que recorre tot el local. Al centre de la sala una taula rectangular unes dotze cadires al voltant. La taula, coberta per una estovalla daurada, molt simple. Per totes les parets, tot tocant el sostre, una sèrie de ventiladors. Al fons de la gran habitació, una petita llibreria. «Donem classes d’àrab a tothom que vulgui venir, no només als nens fills d’àrabs, sinó també fills de catalans, nenes i dones també», explica Abdellatif El Majdaub, president d’Arrisala. Al cap de la taula hi ha assegut l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, a la seva esquerra el director d’Afers Religiosos, Enric Vendrell, i davant d’aquest, a la dreta del bisbe, Mohamed El Ghaidouni. «És una visita molt positiva, ens permetrà normalitzar la pràctica religiosa a Catalunya », diu El Ghaidouni. La conversa, ara en català, ara en castellà, transcorre en un clima de normalitat absoluta, tot intercanviat opinions sobre la manera d’entendre la religió per part de les dues comunitats però, sobretot, amb una premissa clara: «cal que ens coneixem per poder conviure. Conviure amb qui no es coneix, és impossible ». Amb el pas dels minuts, arriben el té i les pastes. Jaume Pujol lloa la qualitat dels dolços i de la beguda que li ofereixen i no se n’està de repetir. «Que bo que és això, n’agafaré un altre», diu. Ambdues parts, en una hora de reunió, queden satisfetes per la trobada i esperen que sigui la primera de moltes. Ara l’amfitrió ha de ser l’arquebisbe. «Estem oberts a qualsevol proposta», diu El Ghaidouni. D’altra banda, el director general d’Afers Religiosos va ser al matí a Reus on es va reunir amb membres del Consell Evangèlic de Catalunya per conèixer de primera mà la seva experiència de treball i les tasques que hi desenvolupen.