Els símbols religiosos

Juan Cal Sánchez, Director Executiu del Grup Segre

L'EXHIBICIÓ DE símbols religiosos als centres escolars s'ha convertit en un assumpte espinós. Es podria discutir si en una ciutat espanyola, caracteritzada per les grans calors estivals, resulta higiènic l'ús de mocadors, gorres o altres mètodes per cobrir el cap a l'interior de les classes. Alguns responsables de centres, també de Lleida, atribueixen, en canvi, els reglaments de règim interior a la prohibició d'exhibir símbols religiosos.

En tot cas -i això seria discutible- aquesta prohibició només ateny l'Estat, que ha de garantir unes condicions d'aconfessionalitat als col·legis de titularitat pública. Els individus (i els alumnes són individus) estan protegits per l'article 16.1 de la Constitució i per l'article 2 de la llei orgànica de llibertat religiosa i en cap cas poden ser perseguits o privats dels seus drets per l'exhibició pública de les seues creences religioses. Pot agradar més o menys, pot semblar que un centre amb moltes nenes amb vel, o molts nens amb quipà, o nens i nenes amb crucifixos penjant del pit, sigui poc, molt o gens recomanable en la societat en què vivim, que denota de forma negativa la presència massiva d'alumnes estrangers en un centre escolar, però que la llei és la llei i afecta tothom per igual, de manera que és impossible fer excepcions o assenyalar unes creences religioses com a més recomanables que d'altres. No està demostrat jurídicament que el reglament de règim interior d'un col·legi pugui prevaldre sobre la mateixa Constitució o les lleis, ni que les pugui vulnerar. En tot cas, que usin l'excusa de la higiene.