La Generalitat prioritza el dret a l'escolarització i a la llibertat religiosa, la qual cosa impedeix als centres prohibir el hijab en el seu reglament.
La polèmica generada perquè un institut de Madrid ha prohibit l'entrada al centre d'una alumna amb el vel islàmic queda lluny de la normalitat amb què, en general, viuen aquest fet les escoles i instituts de Manresa consultats per Regió7.
Els centres que tenen alumnes que porten hijab, més habitual a partir de secundària,les deixen entrar a classe. Hi ha qui fa notar que, en cas de voler prohibir-ho en el seu reglament de règim intern, la Generalitat no ho permetria i que, per tant, ni s'ho plantegen. Fonts del departament d'Educació han explicat que, si es donés aquesta circumstància, com va passar el 2007 en un centre de Girona, el que es prioritza és el dret a l'educació i a la llibertat religiosa. I afegeixen que, llevat d'aquest cas de Girona, el tema del vel mai no ha comportat cap problema ("no hem tingut ni una sola trucada d'inspecció ni un sol informe per portar o no portar vel") i que, per tant, "no veiem la necessitat que es reguli", com volen fer a la comunitat de Madrid. No sent un tema regulat, el que fa la Generalitat és fer unes recomanacions incloses en la normativa de convivència, que són "els mínims que han de respectar les escoles de Catalunya", tant les públiques com les privades d'infantil i secundària. En aquesta normativa (vegeu-la en aquesta mateixa pàgina) es deixa ben clar que el vel islàmic és permès als centres, però que no ho seria el burca o el nicab, que tapen la cara i impedeixen la identificació de la persona.
Normalitat
"No es permetrà l'ús del vel islàmic dins de les aules ni qualsevol altra peça de vestir que cobreixi el cap, tal com especifica el reglament". És el que diu el reglament de règim intern de l'IES Camilo José Cela de Pozuelo de Alarcón (Madrid). Com dèiem, la situació és molt diferent a casa nostra. Tant Jaume Barniol com Josep Castilla, directors dels instituts Lacetània i Lluís de Peguera de Manresa, respectivament, tenen alumnes a classe que porten mocador al cap. Segons Barniol, "no hem tingut mai cap problema ni per part de l'alumnat, ni de cap família, ni professor, ni de l'equip directiu". És per això que "al llarg d'aquests anys no ha estat mai objecte de debat". Castilla hi coincideix. "Les noies que porten mocador entren a classe amb normalitat". I afegeix que "ho hem viscut sempre com una cosa normal que entenem que és cultural, com el que porta una gorra o els pantalons curts. No ens ho hem plantejat mai con un problema".
Al col·legi Sant Ignasi, explica el seu director, Fernando López, "una nena ve amb vel i, quan arriba a classe, se'l treu perquè en vam parlar amb ella i la mare i van acceptar que a dins de la classe fa calor" i és més pràctic anar sense. Ara bé, puntualitza, "no tindríem cap problema per deixar-li portar el mocador. El millor és no donar-hi importància", pensa López, que recorda que el hijab el comencen a portar les nenes islàmiques, sobretot, a l'etapa de la pubertat i que, per tant, quan fan primària, fins als 12 anys, no és habitual veure'n. López remet a la normativa de la Generalitat, que ja fa, al seu entendre, "que el del vestuari no sigui un element que puguis posar al teu reglament".
Al CEIP Puigberenguer, comenta el director, Francesc Martínez, "no n'hem tingut cap cas", tot i haver-hi el 20% d'alumnes nouvinguts. Informa que el reglament de règim intern es revisa periòdicament, però no cada any perquè "són documents molt feixucs" (al seu centre fa 6 o 7 anys), i el que s'hi pot afegir sempre es fa "consensuat amb el claustre i segons la normativa de la Generalitat". Pere Cano, del CEIP Renaixença, un centre amb un alt índex d'alumnes nouvinguts, assegura que "a l'edat que tenen els nostres alumnes no en porten" i que és un tema que "no se'ns ha plantejat".
No tot és perfecte
Toni Massegú, director de l'institut Cal Gravat, diu que, ell, personalment, prohibiria el vel islàmic a classe, però remet a "una llei superior [el que diu la resolució de la Generalitat] que no t'ho permet". I afegeix que aquest és un tema en el qual "la majoria de centres no hem volgut entrar" perquè, d'aquesta manera, "si no et compliques la vida, no hi ha cap problema". A Cal Gravat hi ha dues nenes que porten vel a classe. Massegú recorda que el curs passat es va fer un activitat de piscina i "a alguna nena no la hi van deixar fer" els seus pares pel tema del hijab. Acaba fent la reflexió que deixar entrar aquestes nenes a classe amb el vel "segurament és una manera que té el departament d'Educació d'assegurar-se que vinguin a l'escola" i que "és un peix que es mossega la cua".
Conflicte al Pius
La directora de l'institut Pius Font i Quer, Teresa Torra, explica que, actualment, tenen dues germanes que porten el vel a classe, mentre que d'altres alumnes magribines no en duen. Amb la gran d'aquestes dues germanes, comenta, quan feia ESO (ara ja fa 2n de batxillerat) "vam tenir problemes perquè la professora de gimnàstica volia que es tragués el mocador a la classe perquè no porta un mocadoret petit i, a més a més, va agafat amb agulles i és perillós". Al final, lamenta, després d'intervenir-hi l'inspector, "no ens en vam poder sortir". Per a Torra, per tant, tenir noies que entren a classe amb el mocador és una situació normal "perquè no tenim més remei". I afegeix que la mateixa alumna que volia fer gimnàstica amb el mocador posat no va poder anar a fer les estades a l'empresa que ofereix el centre on desitjava perquè es negava a treure's el mocador per posar-se la còfia reglamentària en aquella empresa.
Torra fa el comentari que, davant aquesta situació, la de permetre el vel a classe, hi ha "nens sud-americans que porten gorra i que, quan els la fas treure, et demanen per què ells sí i d'altres no".
No hay comentarios:
Publicar un comentario