El nou jihadisme: difús, fragmentat i colonitzador

ara.cat CRISTINA MAS / JOAN SERRA AURI GARCIA MORERA 10/04/2015 

L’operació antiterrorista de dimecres, amb 11 presumptes jihadistes detinguts -que, segons el conseller d’Interior, Ramon Espadaler, tenien la “voluntat” d’atemptar a Catalunya-, ha encès totes les alarmes, policials i ciutadanes, també entre la xarxa d’entitats representants del col·lectiu islàmic. L’integrisme armat, que causa estralls des de Síria fins a Kènia, és un problema global que colpeja en primer lloc les poblacions locals i que creix alimentat per la guerra i els sentiments d’humiliació. Un problema mundial que té també ramificacions a Europa. A casa nostra no és un problema nou. De fet, el que veiem avui és una superposició d’estrats de tres generacions de jihadistes: la dels anys noranta, resultant de la sagnant guerra civil algeriana, protagonitzada pels grups salafistes; la de la dècada del 2000, al voltant de la jihad anti nord-americana de l’Al-Qaida de Bin Laden, alimentada amb la invasió de l’Iraq, i l’actual, lligada a la fulminant expansió de l’Estat Islàmic (EI) a Síria i l’Iraq. 

Descentralització de l’execució 

La nova jihad, patrocinada pel grup liderat per Abu Bakr al-Baghdadi, ha recollit la tradició i ha introduït canvis. El primer és operatiu: ha portat fins a l’extrem el principi de centralització de la decisió i descentralització de l’execució, en què els grups locals tenen un ampli marge de maniobra. També ha canviat l’objectiu: si Al-Qaida impulsava les accions suïcides en què els combatents aconseguien la redempció, l’Estat Islàmic ha situat el paradís en aquest món: és el seu projecte de “califat” entre Síria i l’Iraq, on promet als musulmans d’arreu del món que podran viure d’acord amb els seus principis. Per això, ha ampliat els seus objectius de reclutament: ara busca també dones per exercir de mares i esposes, i per poblar el territori que diu que ha arrabassat de les mans de l’imperi i dels infidels. L’objectiu primordial ja no és atemptar a Occident sinó alliberar un territori i colonitzar-lo. El nou missatge ha generat un nou problema que desconcerta experts i autoritats: els conversos que se senten atrets per la retòrica antisistema, més que per una convicció religiosa: cinc dels detinguts dimecres s’havien convertit, no a l’islam, sinó a la jihad. És un dels nous reptes que hauran d’afrontar dilluns els ministres d’Exteriors de la UE i els seus homòlegs del nord d’Àfrica en la cimera sobre terrorisme que acollirà el Palau de Pedralbes. 

LURDES VIDAL 

 “No podem resoldre un problema global amb una aproximació local” “La conversió no és a l’islam sinó directament a la radicalitat. No és ni tan sols una conversió al salafisme. La transformació s’encamina a una visió violenta de l’islam”. És una de les definicions utilitzades per Lurdes Vidal, cap de Món Àrab de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), per radiografiar els ciutadans conversos a la causa jihadista. Vidal dissecciona aquesta figura: “Són conversos exprés, que no tenen res a veure amb el perfil tradicional de conversos que hi havia a Espanya, que tenen una visió molt oberta de l’islam”. L’analista de l’IEMed també subratlla la “capacitat de seducció” de la propaganda de l’Estat Islàmic per captar “persones inadaptades” que persegueixen “la voluntat d’encaixar”. “Aquesta crida a la guerra, a partir de propaganda molt sofisticada que idealitza la vida al califat, pot aportar un sentit a la vida de persones desballestades”, exposa Vidal, que recorda que el missatge difós “té un tint revolucionari” que pot resultar suggerent per a determinats individus. Sobre la captació, l’experta puntualitza que “no hi ha noves xarxes, sinó que algunes que abans reclutaven per a Al-Qaida ara ho fan per a l’Estat Islàmic”. “Per molt que es pugui actuar individualment, mai s’està totalment sol. En algun moment, hi ha hagut un contacte, un suport o una conversa”, afegeix Vidal. La necessitat d’una coordinació eficaç entre els cossos policials -a Catalunya i a escala internacional-és un altre dels elements destacats per l’analista de l’IEMed. “No podem resoldre un problema global amb una aproximació local”, argumenta Vidal, que apunta que potser s’està fent ”una lectura de la situació amb unes ulleres antigues”. “El retrat del jihadisme d’avui és diferent del que fèiem fa deu o cinc anys”, afegeix. I afirma que “l’alarma no serveix per a res, només genera més por, tensió i rebuig”, però admet que els jihadistes “actuaran sempre on trobin més facilitats”. 

DJALLIL LOUNNAS 

 “No es pot traçar un perfil de jihadista” Djallil Lounnas, professor de relacions internacionals de la Universitat Al Akhawayn del Marroc, s’ha centrat en l’estudi d’Al-Qaida del Magrib Islàmic i de l’Estat Islàmic. Defensa que cal un abordatge regional i polític i que les intervencions militars dels Estats Units i Europa al Pròxim Orient i el nord d’Àfrica -com en els casos de Líbia, Mali i Síria- no estan contribuint a afeblir els grups jihadistes. “Els grups jihadistes estaven funcionant des de fa anys, el que veiem ara és una fragmentació operativa i també una nova marca, l’Estat Islàmic, que els dóna una projecció que abans no tenien, ara amplificada també per internet”, apunta. També alerta contra els estereotips: “No ens podem limitar a definir el perfil de jihadista com un home pobre, sense formació, frustrat, que no sap què fer amb la seva vida. Hi trobem homes, dones, joves, grans, solters i caps de família, professors o gent sense cap educació. Pobres, empresaris o joves aturats. L’únic patró comú és una ràbia, un sentiment contra un projecte de societat, contra un Occident que consideren que envaeix la seva terra o la cultura per imposar normes i valors. La necessitat de defensar l’islam i la pròpia comunitat”, descriu. 

MOHAMED EL GHAIDOUNI 

 “A part de treballar el tema de la seguretat, cal fer pedagogia de la integració” Mohamed El Ghaidouni, president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, assegura que els representants de la comunitat musulmana a Catalunya tenen “una relació de col·laboració” tant amb els Mossos d’Esquadra com amb la Policia Nacional. Defensa, però, que la lluita contra el jihadisme s’ha d’abordar “no només des d’una aproximació de seguretat pura i dura” sinó també amb “pedagogia de la integració”. El Ghaidouni és molt crític amb l’actuació del ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz. “És el primer cop que un alt càrrec del govern espanyol assenyala certes mesquites com a salafistes”, lamenta. Segons el president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, “quan es detecten llocs de culte suposadament salafistes s’ha de treballar amb aquestes comunitats per frenar la radicalització, i no fer declaracions que poden alarmar els ciutadans d’aquests municipis i trencar la convivència”. 

BENET SALELLAS “Apunten als pobres i no a l’Aràbia Saudita o Qatar” Benet Salellas té experiència com a advocat defensor en una desena de sumaris d’operacions antijihadistes de l’Audiència Nacional, entre els quals el cas conegut coma escamot Dixan (2006) i les detencions de pakistanesos al Raval (2008). Ha assumit també la defensa de dos dels detinguts a Terrassa dimecres. “El que hem vist en tots aquests casos, fins ara, és que s’anticipa tant la intervenció policial i judicial que s’acaben incriminant conductes que no tenen res a veure amb el terrorisme i que són merament ideològiques o apologètiques”, explica Salellas. “No podem utilitzar els mecanismes més rigorosos de la lluita antiterrorista en un estat de dret amb gent que no ha tingut cap contacte amb armes ni amb explosius, només perquè han entrat en un xat o han expressat opinions en un fòrum radical a internet. Es tracta, com a molt, de delictes d’opinió, cosa que als demòcrates ens fa basarda, i més tenint en compte que l’Audiència Nacional és un tribunal especial de tall autoritari i centralitzat, amb una matriu molt política”, apunta l’advocat gironí. Salellas és crític amb les “detencions que no es fan a partir de proves sinó amb l’objectiu d’obtenir-les”. L’advocat es confessa preocupat pel fenomen de l’Estat Islàmic, però alerta que potser s’està errant el tret: “Si de debò es vol lluitar contra l’Estat Islàmic, la via no és detenir gent dels barris més humils, sinó deixar de donar cova a països com Qatar i l’Aràbia Saudita, que estan finançant el fanatisme. Em temo que operacions antijihadistes injustes poden arribar a crear els jihadistes del futur”.