La gestió de les entitats religioses islàmiques entre el marc jurídic i tradicional

UCIDCAT.INFO Mohamed El Ghaidouni El Morabet Manresa 11-11-2013 

No podem parlar de la gestió de les entitats religioses ni del marc jurídic que ha de tutelar aquesta gestió sense saber el marc legislatiu de la religió en la constitució Espanyola i les lleis derivades d'aquesta constitució. La constitució espanyola del 1978 constitueix un canvi estructural donant lloc a un estat social i democràtic de drets, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític (Art. 1). També defineix la relació Estat-Confessions religioses reconeixent així, la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i les comunitats sense més limitacions, en les seves manifestacions, que la necessària per al manteniment de l'ordre públic protegit per la llei (art. 16.1).

I també protegir aquesta llibertat de manera que ningú podrà ser obligat a declarar sobre la seva ideologia, religió o creences. L'estat espanyol es defineix en la constitució del 1978 en l'article 16.3 com a aconfessional (laic), per la qual cosa significa que cap confessió tindrà caràcter de l'estat, permetent als poders públics de tenir en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantenir relacions de cooperació tant amb l'Església Catòlica com amb les altres confessions. També tenir coneixement de la Llei Orgànica 7/1980, de 5 de Juliol, de Llibertat Religiosa (LOLR), vigent des del 13 d'Agost de 1980, va dissenyar mitjançant els seus 8 articles un equilibrat model de relacions entre Estat i Religió, posant fi a la tradicional història d'excessos que havia caracteritzat la trajectòria constitucional espanyola en matèria religiosa. Com a resultat de l'article 16.3 de la constitució espanyola i de l'article 7 de la LOLR va néixer la Llei 26/1992, de 10 de novembre, Acord de cooperació de l'Estat espanyol amb la Comissió Islàmica d'Espanya per definir la relació i articular la cooperació entre l'estat espanyol i la Comissió Islàmica d'Espanya formada per les dues federacions existents en el seu moment, la Unió de Comunitats Islàmiques d'Espanya (UCIDE) i la Federació Espanyola d'Entitats Religioses Islàmiques (FEERI). Els gestors de les entitats religioses islàmiques, en aquest cas els representants de les comunitats Islàmiques, han de tenir en compte el impactant buit existent entre la reflexió i la realitat des d'una perspectiva teòrica, o entre la legislació i la gestió pública des d'una perspectiva política. Dita buida dificulta el procés de gestió externa d'aquestes entitats davant l'administració local que manca d'eines adequades i criteris comuns per resoldre qüestions relatives al fet religiós i a la ubicació de llocs de cultes. Crec que una bona gestió d'una entitat religiosa islàmica ha de tenir com a objectiu la normalització i la visibilitat de la pràctica religiosa musulmana en la societat i en l'imaginari dels ciutadans. Aquesta normalització i visibilitat passen per la implicació dels musulmans en el teixit social, cultural, econòmic i polític de la societat. Una implicació que participa al desenvolupament i a l'enriquiment de la societat. Una bona gestió seria llavors aquest que estableix ponts de cooperació entre les comunitats, l'administració i la societat. I para això es necessita una gestió projectada i enfocada des d'un marc jurídic espanyol i mitjançant una jurisprudència islàmica oberta, moderna enfocada des de la realitat, la cultura i els costums del país d'acolliment.