viernes, 21 de junio de 2013

Història d'una mesquita

JOSEP MARIA RUFÍ 21/06/13 elpuntavui.cat 

A Torroella de Montgrí, l'origen dels 11.500 habitants del municipi el trobem en més de seixanta països de tot el món, amb un percentatge d'immigració del 30%. Una realitat a tenir en compte en l'actuació municipal per tal de fomentar la convivència basant-se en el respecte, condició indispensable per evitar futures problemàtiques. Des de fa una colla d'anys, diverses confessions religioses han fet ús de locals comercials per a les seves pregàries i cerimònies. Una situació que ha generat certa crispació a causa dels sorolls i la sobreocupació d'aquests espais. En el passat mandat, l'Ajuntament es va plantejar una solució definitiva i satisfactòria per a tothom.
D'aquesta manera es va proposar una modificació del pla general pel que fa als usos del polígon industrial en una zona limítrofa amb la trama urbana. Una ubicació digna, al costat mateix del nucli, que facilita el desplaçament de les persones i que no afecta la circulació de vehicles. La modificació del planejament va ser aprovada el 2008 per unanimitat de tots els grups polítics municipals (CiU-ERC-UPM-LEI) i va obtenir el vistiplau de la comissió d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya. Un cop superada aquesta tramitació, i seguint les indicacions municipals, evangelistes i musulmans van preparar el trasllat. L'Ajuntament no va donar, cedir ni llogar cap parcel·la a les confessions religioses. Els evangelistes van adquirir una nau ja construïda i els musulmans van comprar un solar a la mateixa zona. El 2010 la comunitat musulmana va entrar a l'Ajuntament el projecte de construcció d'una mesquita. Després de fer-los veure l'obligatorietat de limitar l'altura, complint amb els paràmetres urbanístics, es va arribar a un acord entre les parts. Un cop rebut l'informe dels Bombers, un dels més selectius pel que fa a la capacitat i el risc d'incendi, se'ls va donar la llicència d'obres i van pagar íntegrament les taxes. L'actual govern municipal ha utilitzat l'estètica com a excusa i ha portat la tramitació als terrenys fangosos del racisme (només en el cas musulmà, no en l'evangelista), després de molts anys de treball discret i consensuat en el camp de la convivència. Les possibles mancances administratives no calia portar-les al ple, ni calia revocar la llicència el 2011, ni tractar la qüestió d'una manera mediàtica tan poc assenyada... per acabar donant una nova llicència aquest any! Tots som ciutadans, tots tenim els mateixos drets i els mateixos deures. Sempre he pensat que les pràctiques religioses s'han de viure en l'àmbit de la família i en els centres de culte. En aquesta qüestió és l'ètica, i no l'estètica, la que ha de prevaldre. Ara, més que mai, ens cal practicar l'amistat cívica, la fraternitat republicana, per afrontar el futur del nou país, junts, com un sol poble. Avui, permeteu-m'ho, tinc una íntima satisfacció.

No hay comentarios:

C/ Jaén 34 Baixos, Esquerra, 08226 Terrassa (Barcelona) , Tef. 0034 650 452 471 Email. ucidcat@yahoo.es