miércoles, 22 de mayo de 2013

La governança catalana del fet religiós musulmà

20/05/2013 - Jordi López Camps 

La governança de Catalunya necessita donar un pas més en la gestió política del fet religiós relacionat amb la comunitat musulmana. L’aconfessionalitat de les institucions públiques no anul·la la seva capacitat de governar la societat amb una política específica orientada a garantir el que és un valor fonamental de tota persona: tenir una creença, viure d’acord amb ella i poder-la expressar lliurament. Per això, és propi del govern de Catalunya adoptar decisions polítiques que facilitin als catalans musulmans viure i celebrar la seva fe. ¿Què cal fer?. En primer lloc, garantir la legitimitat i representativitat dels interlocutors de la comunitat musulmana. Cal fer explícits els seus líders a través d’un procés democràtic que permeti identificar qui parla en nom de tots ells. Sé que això no es pot imposar, però si que es poden crear condicions perquè s’articuli un àmbit representatiu dels catalans musulmans.
D’acord amb el que preveu l’actual estatut d’autonomia hi ha un sòlid marc normatiu que permet proposar la creació d’un òrgan representatiu de totes les comunitats musulmanes de Catalunya. Tants anys de provisionalitat i representativitat implícita ha afeblit el valor simbòlic dels líders musulmans catalans. La lentitud i dificultats que ha tingut l’Estat en aquesta matèria no hauria d’impedir que a Catalunya la comunitats musulmana adoptés un camí propi i singular. Al mateix temps que es resol la qüestió anterior cal facilitar que les diferents associacions de catalans musulmans puguin desenvolupar la seva tasca. Aquesta és, primordialment, organitzar i estructurar les comunitats musulmanes. La pèrdua o la disminució dels ajuts públics han debilitat moltíssim el marge d’actuació d’aquestes associacions i entitats. La seva pèrdua d’influència està sent aprofitada per persones passavolants que miren d’introduir visions tancades i esbiaixades de l’Islam poc coherents amb el que és la tradició religiosa de la majoria de comunitats musulmanes catalanes. La tercera actuació està relacionada amb els llocs de culte. Cal resoldre definitivament aquesta qüestió. La indignitat de la majoria de llocs de culte no ajuda a que els catalans musulmans es trobin còmodes amb aquesta situació i la societat que els acull. Ja no és temps de moratòries, d’instal·lacions provisionals o de segregacions perifèriques dels llocs de culta. Cal assumir la construcció de mesquites allà on es vulgui i es pugui. Això exigeix obrir de nou un diàleg amb la comunitat per resoldre aquesta qüestió i garantir que el sistema de finançament d’aquests llocs de culte és transparent i no crea supeditacions incòmodes i poc aconsellables. La darrera actuació està relacionada amb els imams. La feblesa de les comunitats musulmanes es projecta amb la seva poca capacitat per aconseguir uns agents del culte teològicament sòlids i amb uns esquemes mentals coherents amb els de la societat catalana. La manca de recursos d’aquestes comunitats propicia que moviments islamistes globals es moguin activament per proporcionar imams i predicadors ocasionals provinents de països exportadors de visions descontextualitzades de l’Islam. Si el fet religiós ha de contribuir a la integració social i a la creació de societat, és bo que les persones influents en les comunitats comprenguin els trets bàsics de la societat en la qual la comunitat arrela la seva fe. És evident que la governança ha de mantenir-se al marge dels continguts de la fe, però sí que forma part de la seva responsabilitat contribuir a que les expressions culturals de la fe, i de qualsevol creença, ajudin a travar la societat.

No hay comentarios:

C/ Jaén 34 Baixos, Esquerra, 08226 Terrassa (Barcelona) , Tef. 0034 650 452 471 Email. ucidcat@yahoo.es