20 anys d'incompliments amb la comunitat musulmana

David Casals, catalunyareligio.cat 24/02/2013

Aquest curs es compleixen 20 anys dels acords de cooperació que va firmar l'estat amb les minories religioses: protestants, musulmans i jueus. Aquests convenis estableixen una sèrie de drets, però aquestes comunitats venen denunciant que mai s'han complert del tot. En el cas de l'Islam, hi ha diferents incompliments: les traves que es posen per l'obertura o ampliació dels llocs de culte, les dificultats per ser enterrat sota el ritu islàmic i no hi ha cap certificat oficial 'halal': que un alimnet compleixi els requisits corànics, com a l'hora de sacrificar bestiar, entre altres.

En l'àmbit laboral, els acords garanteixen que els fidels, si ho desitgen, "podran demanar la interrupció de la seva jornada els divendres, dia d'oració col·lectiu obligatori i solemne entre musulmans, desde les 13.30 hroes a les 16.30 hores, així com la fi de la jornada laboral una hora abans de la posta de sol durant el Ramadan", mes dedicat al dejuni entre l'alba i el capvespre. Prado: "Falta voluntat política" Abdennur Prado, president de Junta Islàmica Catalana, és un dels autors més destacats en el pensament islàmic contemporani, i ha publicat recentment el llibre 'Ser musulmán en España. Derechos religiosos y debate identitario' (Milenio) on fa un diagnòstic poc esperençador de la situació actual. D'una banda, hi ha una "falta de voluntat política por part de l'Estat" per complir els acords. "Això enllaça amb la problemàtica interna de les comunitats islàmiques: fragmentació, rivalitats ideològiques, precarietat social i ingerències extrangeres". En ser un col·lectiu molt majoritàriament de procedència extrangera, les comunitats opten per evitar la confrontació amb les autoritats a l'hora d'exigir els drets que la llei reconeix: "Prefereixen passar desapercebudes, tancarse en sí mateixes, en contra d'una pressió social" en un context marcat per una creixent Islamofòbia. Per tot plegat, els acords són paper mullat, conclou Prado. I això, cal sumar-hi altres problemàtiques amb les que han de fer front els musulmans, com per exemple la representativitat. En teoria, qui representa el col·lectiu davant de l'Estat és la Comissió Islàmica d'Espanya (CIE), però aquestes dues dècades han vingut marcades per les rivalitats internes entre dos altres organtizacions: la Federación Española de Entidades Religiosas Islámicas (FEERI) i la Unión de Comunicades Islámicas de España (UCIDE). Haloul: "Petits avenços" L'òrgan que la Generalitat ha considerat en la darrera dècada com a interlocutor amb la comunitat musulmana és la Federació - Consell Islàmic Cultural de Catalunya. L'òrgan ha estat qüestionat i per aquest motiu, va iniciar un procés de reorganització. El portaveu del Consell, Mohammed Halhoul, ha explicat en declaracions a CatalunyaReligió.cat que pel que fa al compliment dels acords amb l'Estat, destaca que hi ha hagut "petits avenços" però encara queda molt camí per recórrer. "Moltes famílies no saben que quan matriculen el seu fill, han de marcar una casella indicant que volen que cursi l'assignatura de religió islàmica", explica Halhoul. També s'ha aconseguit que en algunes escoles es reconegui la possibitat de cursar l'ensenyament de l'àrab o bé coneixements sobre cultura islàmica en horari extraescolar amb formadors pagats per Marroc. Pel que fa a la representació davant de l'Estat, Halhoul explica que amb el pas del temps, la situació ha anat normalitzant-se. "No és una qüestió d'una pugna entre autòctons i foranis, sinó per qüestions organitzatives". "Els estatuts de la CIE eren injustos perquè no podien incorporar-se entitat sense el vist-i-plau de la CIE" i des de 2010, qualsevol entitat islàmica ja pot accedir-hi automàticament. Per això, en l'actualitat el Consell Islàmic ha aconseguit formar part de la CIE. Segons Halhoul, després d'anys de polèmica, últiament hi ha hagut "relaxament" entre la FEERI i la UCIDE i "entesa". En total, a Catalunya hi ha unes 250 entitats islàmiques, encara que no totes estan registrades. "El 95% d'elles són centres de culte i la resta, insituts o associacions amb perfil cultural sense un lloc de culte propi", com per exemple el Consell Islàmic. Ucidecat: "No som només un oratori" Des d'Ucidcat expliquen a Catalunya Religió que agrupen a més de 150 comunitats catalanes. El seu objectiu és "donar suport a les comunitats, fer el paper de mediador" amb veïns, administració o entre comunitats i també preparar jornades i materials conjunts, relata el seu president, Mohamed El Ghaidouni. Per exemple, setmanes enrere van celebrar un congrés dedicat al voluntariat social que fan les comunitats islàmiques a Catalunya. "No podem estar al marge de les preocupacions de la ciutadania", ha dit. "Una comunitat musulmana no és només un oratori. Com qualsevol comunitat religiosa, té una dimensió que va més enllà de l'espiritual: també social i cultural". Segons El Ghaidouni, moltes comunitats creuen que s'han d'"implicar de forma més notable" al dia a dia del territori i per això, organtizen actes: repartiment d'aliments, maratons de donació de sang, mediació cultural, participació en grups de diàleg interreligiós, ect. "Volem entendre el fet religiós musumà des d'una perpectiva de ciutadania i actuar des d'una perspectiva del país on vivim, Catalunya", ressalta Ghaidouni, que, sobre qui ha de representar l'Islam davant de l'administració pública, opta perquè s'elegeixi un "òrgan representatiu de forma democràtica", i vol aconseguir-ho mitjançant l'acord i el diàleg amb totes les parts. Això és el que creu que hauria de passar tan a Catalunya com a la resta de l'Estat.