Salut fa un document sobre com afrontar el Ramadà

GIRONA | JOAQUIM BOHIGAS I MOLLERA diaridegirona.cat 

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha elaborat un document, adreçat als professionals santitaris, en què desgrana com els musulmans afronten les malalties i quins efectes tenen determinades pràctiques religioses. D'aquesta manera, es poden determinar accions preventives. En concret, el document compila recomanacions per a la teràpia farmacològica en els pacients diabètics que fan el dejuni a propòsit del Ramadà, que enguany va començar el 20 de juliol i finalitzarà el 19 d'agost. Una de les conclusions del document és que el Ramadà és un "període potencialment conflictiu des del punt de vista de la salut" però que, alhora, els professionals sanitaris han de "respectar les seves creences i la seva llibertat".

Així, expressa el text, "el dejuni del mes del Ramadà no ha de suposar cap problema per als nostres pacients". El document parteix de la premissa que, per als musulmans, la salut i la religió "sovint van indissociablement unides". "Els musulmans consideren la malaltia com una prova d'Al·là que, un cop superada, enforteix i dota de més fe al creient", comenta. Això provoca que existeixi "un fort component psicosomàtic en la comprensió musulmana de la malaltia i la salut, de manera que l'estat físic i el psíquic estan estretament relacionats". En aquest sentit, incideix en la importància de la teoria humoral i, per tant, "l'estat de salut depèn de l'equilibri dels humors i es pot alterar mitjançant l'alimentació, l'aire de l'entorn, el son o les emocions". Per aquest motiu, raona, "aspectes com l'alimentació o els hàbits són tan importants per a la salut d'alguns col·lectius immigrats". Sobre el Ramadà, Salut recorda "la prohibició que entri res al cos d'una persona adulta durant les hores de llum solar". Això afecta la medicació. "Els medicaments, ja siguin per via oral, injectable o tòpica, també estan prohibits, tot i que hi pot haver diferents interpretacions segons l'escola islamista". Tanmateix, després matisa: "La religiositat de cada musulmà també influeix en la decisió". Una de les conseqüències que té el Ramadà és que "els pacients freqüentment modifiquen la pauta posològica segons les seves creences sense consultar els professionals sanitaris". "Els metges han de conèixer aquesta tendència i intentar prescriure, amb una finalitat preventiva, fàrmacs que es puguin administrar cada 12 o 24 hores, com alguns preparats d'alliberament retardat", defensa el text. El dejuni té unes conseqüències en pacients diabètics, com ara les variacions en la glucèmia i canvis en el pes corporal. Salut marca unes "recomanacions prèvies" ("estils de vida, modificacions del tractament farmacològic, interrogar els pacients sobre les experiències prèvies de dejuni...") i durant el Ramadà, període en què "cal individualitzar el pla d'atenció". En aquest mes, dóna consells nutricionals ("han d'evitar els menjars rics en hidrats de carboni, ràpids i els greixos..."), sobre l'exercici físic i els fàrmacs.