El fracàs escolar es concentra en guetos de la classe baixa

26/10/11 02:00 - BARCELONA - RAÜL GARCIA I ARANZUEQUE

La Fundació Jaume Bofill crida l'administració a combatre la concentració d'immigrats en determinats centres educatius per millorar resultats

Els estudiants excel·lents es reparteixen per igual a l'escola pública i privada

Catalunya té un dels índexs de fracàs escolar entre la població immigrada més alts dels països de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i molt més alt que la mitjana de comunitats autònomes de l'Estat espanyol. Així ho va certificar el Programa per a l'Avaluació Internacional dels Estudiants (més conegut com a informe PISA) del 2009, que avalua el rendiment acadèmic dels estudiants fins als quinze anys, i que presenta una xifra alarmant: la diferència de rendiment entre l'alumnat nadiu (508 en l'escala PISA) i el d'origen immigrat (425) es dispara fins a 82 punts de mitjana, una dada que obre molts interrogants sobre el sistema educatiu català.

La Fundació Jaume Bofill ha analitzat les dades de l'informe PISA i ahir en va apuntar algunes claus en la presentació de l'Avaluació de les Desigualtats Educatives a Catalunya. Per començar, una evidència, que no per repetida deixa de ser preocupant: el nivell socioeconòmic de les famílies continua sent la clau del rendiment escolar. O dit d'una altra manera, la presència d'alumnes de baix rendiment s'incrementa de manera considerable a mesura que disminueix el nivell socioeconòmic, fins al punt que el percentatge d'alumnes en risc de fracàs escolar és més de vuit vegades superior entre els estudiants de nivell socioeconòmic baix que alt.

En el cas dels immigrats, el problema s'agreuja en bona part per l'anomenat efecte company. És a dir, la concentració d'alumnat d'origen immigrat en determinats centres educatius, que esdevenen veritables guetos poc permeables a altres realitats. Així, la puntuació en lectura dels estudiants on hi ha menys concentració d'immigrats és superior a la dels centres que n'acullen una gran quantitat. Aquest fet, però, a diferència del que proclamen alguns discursos xenòfobs i la percepció de molta gent, no afecta de manera significativa el rendiment dels alumnes autòctons que estudien en aquests centres i que presenten unes puntuacions gairebé iguals a les dels centres amb menys immigració. Tot i que els alumnes amb risc de fracàs escolar tendeixen a concentrar-se en guetos, no passa el mateix amb els estudiants considerats excel·lents, que es distribueixen de manera força homogènia entre tots els centres, tant de titularitat pública com privada. “Agrupar els alumnes per nivells no dóna bons resultats”, conclou el director de l'informe de la Fundació Jaume Bofill, Ferran Ferrer, tot contradient les tesis que es promouen des d'alguns àmbits.

Falses creences

Una altra creença força estesa: que si portes els fills a un centre privat o concertat obtindrà millors resultats que si van a un de públic queda també desmentit per les xifres. Un cop més, el factor clau de l'èxit escolar és el nivell socioeconòmic dels pares amb independència del tipus de centre al qual estiguin matriculats els fills. Així, si bé és veritat que els alumnes d'escoles privades i concertades obtenen, de mitjana, millors resultats que els de les públiques (23 punts), la diferència és inapreciable (2 punts) quan es comparen els resultats dels estudiants dels diferents centres amb el mateix nivell socioeconòmic.

L'ascensor social, doncs, no acaba de funcionar, tot i que va millor que en altres territoris, on el percentatge d'alumnes en risc de fracàs escolar és superior. “Catalunya té un percentatge rellevant d'alumnes que escapen al determinisme sociològic i que se'n surten”, explica Ferrer.

Bona part d'això es deu a l'alt percentatge d'alumnes resilients que Catalunya té respecte d'altres territoris (és a dir, de nois i noies que tot i provenir de nivells socioeconòmics baixos, obtenen puntuacions elevades). Es tracta, per tant, d'un indicador important per mesurar la capacitat del sistema educatiu per superar les desigualtats. A casa nostra hi ha un apreciable 13% d'alumnes resilients, amb un perfil molt determinat: noia, nascuda a Catalunya, que no ha repetit curs i tant pot haver estat escolaritzada en un centre públic com en un de privat.

Malgrat els elements que esmorteeixen el nivell de fracàs escolar a Catalunya, les dades globals són preocupants. “Tenim uns índexs de fracàs escolar que dupliquen els de països semblants”, va lamentar el director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín. “I això afecta el nostre futur com a país”, va advertir.

Els mals resultats de la població immigrada són el senyal d'alarma més clar que alguna cosa no funciona i que cal fer-hi alguna cosa. Ferrer aporta algunes mesures per revertir la situació: “En política educativa, l'administració hauria d'evitar les escoles gueto. Això es pot fer o bé dispersant els nens immigrats o bé prenent mesures consensuades amb la comunitat educativa.” “El govern no pot deixar abandonades aquestes famílies. Necessiten acompanyament”, afegeix. En referència a la tasca dels docents, Ferrer creu que s'haurien de revisar “alguns processos pedagògics no desitjables” i indica com un dels factors clau del fracàs escolar dels nouvinguts les poques expectatives que alguns mestres hi tenen i com aquesta falta de confiança és interioritzada pels alumnes.

L'altre factor determinant per a l'èxit és la inversió en educació, un dels punts febles de Catalunya, on es destinen menys recursos que en la mitjana de països de l'OCDE i, a sobre, encara s'hi fan més retallades. “Cal més inversió en educació –defensa Ferrer–, sempre que vagi a parar allà on cal.” El Departament d'Ensenyament ha encarregat al Consell Superior d'Avaluació que analitzi l'estudi.

El govern no pot abandonar les famílies d'immigrats, les ha d'acompanyar

Ferran Ferrer

DIRECTOR DE L'ESTUDI

13

per cent

dels alumnes catalans de famílies desafavorides tenen bons resultats.

2

punts

de diferència hi ha només entre els alumnes de la pública i la privada amb un mateix nivell socioeconòmic.

El fracàs escolar a Catalunya duplica el d'alguns països semblants

Ismael Palacín

DIRECTOR FUNDACIÓ JAUME BOFILL

L'èxit es reparteix pels centres educatius, però el fracàs es concentra en alguns

La millora de Catalunya el 2009, en dubte

La Fundació Jaume Bofill va expressar ahir els seus dubtes sobre la suposada millora que hi havia hagut a Catalunya en l'informe PISA del 2009 respecte del 2006. El director de l'informe de la Fundació Jaume Bofill, Ferran Ferrer, va recordar ahir que l'informe només permet excloure de la mostra de PISA un màxim d'un 5% dels alumnes (normalment se n'exclou el 2%) i la mostra catalana en deixa fora el 5,95%. Ferrer sospita que bona part dels nois i noies exclosos de l'estudi són immigrats i estudiants que, molt probablement, haurien fet baixar la mitjana de l'informe.