Ni a Salt ni fora del saler

Guillem Correa, catalunyareligio.cat/blocs

Les tranquil·litzadores paraules del Director General d’Afers Religiosos han estat rotundament desmentides per les paraules i les propostes polítiques de l’alcalde de Salt que no vol que els protestants puguem tenir Centres de Culte ni dintre de la seva ciutat ni fora de la seva ciutat.

L’Ordenança Municipal de l’anterior consistori volia fer impossible l’existència d’esglésies protestants a la seva població però deixava la porta oberta a la seva existència en el llindar on la ciutat perd el seu nom: en el polígon industrial. L’antiga ordenança va significar el tancament de centres de culte, tot vulnerant drets fonamentals, fet que va portar a que els serveis jurídics del propi ajuntament desaconsellessin que es seguís aplicant l’ordenança municipal- tal i com es va reconèixer públicament en el darrer ple del Consistori.

Malgrat tornar a ser discriminats, i en aturar-se el tancament de Centres de Culte, el Consell Evangèlic va decidir esperar a que la nova Llei de Centres de Culte donés els seus fruits i que la proposta de cultura de cooperació i diàleg d’aquest Consell també donés els seus fruits.

Malauradament no ho hem aconseguit: en lloc del diàleg i el pacte s’ha imposat la resolució del conflicte per la confrontació.

Vull recordar, un cop més, que el tarannà del Consell Evangèlic és de diàleg i per aquesta raó la nostra proposta permanent consisteix en obrir una Taula d’Entesa entre l’ajuntament, les esglésies locals afectades i el Consell Evangèlic de Catalunya per trobar una solució pactada.

Crec que és important no confondre la voluntat de diàleg amb manca de determinació. Si els ajuntaments en lloc de voler constituir Taules d’Entesa- tal i com el Consell Evangèlic sempre proposa- decideixen, des de la seva sobirania, aplicar normatives que vulnerin Drets Fonamentals o que impedeixin l’efectiu exercici de la Llibertat Religiosa hauran pres una mala decisió.

No hem d’oblidar mai del que estem parlant: la fe es personal, que no vol dir privada, però la celebració cúltica es comunitària. En un Estat de Dret tota administració ha de garantir tant els Drets Fonamentals com l’exercici real de la Llibertat Religiosa. I hem de començar a dir en veu alta que aprovar ordenances d’impossible compliment i després argumentar que s’aplica la legalitat vigent no només es una negació dels Drets Humans sinó que desautoritza moral i políticament a qui actua d’aquesta manera.

La modificació de l’actual Llei de Centres de Culte encara no ha iniciat el seu tràmit parlamentari quan l’alcalde de Salt ja ha afirmat, en el ple del seu consistori, que li servirà de base jurídica perquè a la seva població sigui ell qui determini com s’aplica la Llibertat Religiosa.

Sense comentaris.

Valorin vostès mateixos el tarannà d’aquest alcalde quan diu públicament: “No ens preocupa gaire l’escrit del Consell Evangèlic de Catalunya”. En lloc d’aprofitar l’oferta d’entesa i de diàleg que li oferim ens dona aquesta pública resposta, a través d’un mitjà de comunicació.

Si no ho aturem i posem remei a aquesta modificació de l’esmentada Llei de Centres de Culte i a aquesta interpretació de la realitat que sintonitza amb la de l’alcalde de Salt s’acabarà omplint el país de focus de tensions religioses, en demandes judicials, ens gastarem els diners, que no tenim, en els serveis jurídics i on, a l’acabar el camí, ens adonarem que s’ha perdut el seny que ens caracteritzava com a poble.

Es a dir: s’haurà perdut la via catalana de resoldre els conflictes que ha estat la nostra manera de garantir la cohesió social.