Mesquites i Ramadà

12/08/11,  XAVIER RIUS, elpuntavui.cat

Un cop més la celebració del Ramadà, època en què augmenta el nombre de fidels, i en què les comunitats islàmiques lloguen poliesportius, es repeteix la polèmica sobre on poden o no pregar, la ubicació dels oratoris, les traves que posen alguns ajuntaments, i les sancions per excés de gent.

Fa un mes vaig assistir al funeral pel fill d'un líder d'opinió, als Caputxins de Sarrià. Molta gent es va quedar fora el temple i es van ocupar –és a dir, obstruir– els laterals exteriors, que són la sortida d'emergència, i a ningú li va passar pel cap, ni tan sols als regidors de l'Ajuntament presents, trucar a la Guàrdia Urbana perquè obrís un expedient per incompliment de les normes de la llei de cultes sobre la capacitat. Fa uns mesos el periodista Josep Comajoan ironitzava a El 9 Nou sobre l'informe d'actuacions de la Guàrdia Urbana de Vic, on s'indicava la “ronda habitual a les dues mesquites, per evitar que en acabar la pregària no es formin aglomeracions al carrer”. Comajoan lamentava que no es fes el mateix a la porta d'algunes esglésies, quan dotzenes de persones s'hi queden fent la xerrada, bloquejant el carrer, obligant a fer una gimcana a qui va amb un cotxet de nadó.

Tinc amics i amigues d'origen magribí, uns creients, altres agnòstics. Dels creients, uns compleixen el dejuni fil per randa, mentre d'altres reconeixen que el fan a la seva manera, bevent aigua, o menjant una mica per aguantar a la feina. Al Marroc, on hi ha força gent, creient o no, que no compleix el Ramadà, hi ha un potent moviment a les xarxes socials de joves que demanen que es despenalitzi el fet de poder menjar i beure en públic. Però aquí tots els meus amics d'origen magribí, siguin o no creients, estan d'acord que les dificultats que posen alguns ajuntaments a l'obertura de mesquites i al lloguer d'equipaments, l'únic que generen és que molts musulmans es tanquin en la pròpia comunitat i reforcen el lideratge d'imams que no empatitzen amb els valors democràtics.

L'any passat a Badalona, l'Ajuntament va llogar una antiga caserna de bombers, ara enderrocada, a un col·lectiu magribí perquè la utilitzessin durant el Ramadà. Josep Anglada hi va convocar una manifestació al davant on amb tota impunitat part dels assistents van cridar: “Mort a l'islam!” I el llavors cap de l'oposició, Xavier Garcia Albiol, va lamentar que es donessin tantes facilitats als magribins. Aquest any, ja alcalde, García Albiol no ha permès, de moment, que es llogui cap equipament a aquest col·lectiu magribí, dient l'Ajuntament que els treballadors del poliesportiu de Llefià fan vacances. Després, es va negociar utilitzar l'institut Badalona-9, ara en desús, i quan ja s'havia arribat a l'acord, se'ls va dir que no argumentant que no complia els requisits de seguretat. Sembla que des d'alcaldia es va aturar l'acord per evitar que semblés que Albiol cedia. En canvi un altre col·lectiu sí que ha pogut llogar el poliesportiu de Montigalà en gestionar-lo una empresa privada. I a Sant Adrià de Besòs, Plataforma per Catalunya va encendre els ànims convocant una manifestació fa deu dies contra un oratori sota una pancarta que fa pensar molt: “Stop mesquites: ni degradació, ni delinqüència!”.

La immigració és una realitat. I només es pot arribar a una societat intercultural des del respecte a la llibertat de culte. I si criminalitzem els 300.000 catalans que viuen un mes de dejuni i pregària, només en surten reforçats els qui creuen que islam i modernitat són incompatibles.