El Palau Firal mira a la Meca

06 d'agost del 2011, regio7.cat

Des de dilluns i fins a final de mes, cada vespre uns 300 musulmans s'adrecen al recinte firal dels Dolors per orar

ALBA IGLESIAS | MANRESA Les reduïdes dimensions de la mesquita de la Comunitat Islàmica de Manresa, al carrer de la Sèquia -fa 208 metres quadrats-, han obligat els seus responsables a buscar un lloc alternatiu per celebrar el ramadà i han llogat, per tercer any consecutiu, un espai d'uns 700 metres quadrats de la planta baixa del Palau Firal per realitzar cada vespre la darrera oració del dia. Així, des de dilluns passat i fins a final de mes, cada vespre uns 300 musulmans de la mesquita del carrer de la Sèquia de Manresa i d'altres poblacions del Bages on no hi ha cap lloc de culte islàmic s'adrecen al recinte firal dels Dolors per pronunciar la pregària posterior a la posta de sol.

La possibilitat de poder concentrar-se per resar en un espai ampli, allunyat del centre de la ciutat i amb un bon aparcament -encara que sigui per un "alt preu de lloguer", segons ha assenyalat Noureddine el Bennadi, membre de la comunitat-, dóna comoditat als fidels, i estalvia "sorolls al veïns de la mesquita del carrer de la Sèquia".

El ramadà s'avança 12 dies cada any, i el fet que enguany i el 2010 s'hagi escaigut el mes d'agost ha provocat que l'afluència de musulmans al Palau Firal hagi disminuït respecte al 2009, el primer any que la Comunitat Islàmica de Manresa va llogar una part de les instal·lacions del recinte. El portaveu de l'entitat, Abdeslam Ben el Fassi Mezouar, ha explicat que el 2009 la mitjana d'assistents al Palau Firal era d'uns 400 cada dia, l'any passat era d'uns 250 i enguany està a l'entorn de 300 persones. Ben el Fassi ha detallat que, al fet que moltes famílies hagin aprofitat per marxar de vacances al seu país d'origen aquests dies s'hi ha de sumar la crisi i el consegüent atur -altíssim entre el col·lectiu immigrant-, que ha propiciat més desplaçaments cap als seus països d'origen o cap a altres destins.

La festa del dejuni, que va donar el tret de sortida dilluns passat a la matinada i finalitzarà entre els dies 29 i 30 -dependrà de l'estat de la Lluna-, és seguida per aproximadament el 90 % dels musulmans, segons ha assenyalat Ben el Fassi. Se'n poden abstenir els malalts, els infants i la gent gran que té la salut delicada. Una gran part de la comunitat musulmana de Manresa és originària del Marroc -el desembre passat hi havia censades 6.036 persones procedents d'aquest país-; i la resta de musulmans que hi ha Manresa provenen de països africans com el Senegal, Algèria, Gàmbia, Mali o Nigèria; o de l'Àsia, com el Pakistan.

La calor no els espanta

A l'agost les temperatures són altes, hi ha més hores de llum i el dejuni (que tampoc no permet beure líquids) s'allarga. Malgrat això, els musulmans consultats per aquest diari no veuen la coincidència del ramadà amb l'estiu com un inconvenient. Molts asseguren que a Catalunya la calor és molt més suportable que en altres països de tradició islàmica, com l'Aràbia Saudita, on aquests mesos s'arriba fàcilment als 50 graus.

Un dels practicants del ramadà que treballen, Abderrahim Hajji -fa de repartidor de paquets per Manresa-, assenyala que "aquests primers dies estan sent una mica durs; però després ja m'hi acostumaré. Com sempre". Hajji, que creu que per seguir el ramadà "s'ha de tenir voluntat", va decidir marxar al Marroc de vacances amb la seva dona i els seus tres fills el mes de juliol, en comptes de l'agost, "perquè vaig preferir poder menjar i beure per recórrer 3.000 quilòmetres en cotxe". Hajji veu com un avantatge fer el ramadà en un mes en què treballa: "el pitjor és estar sense fer res. Treballant, les hores em passen volant".

D'altres, com Ismael L'aziri, de Sant Joan de Vilatorrada, que és el cap d'una empresa metal·lúrgica, es pren el dejuni amb filosofia i un toc d'humor i assenyala que el ramadà "és com l'esport, que esgota però enforteix".