El gripau de la mesquita

Bernat Gasulla (Subdirector), 23 de agost del 2011, elperiodico.cat

El que uns anomenen providència, altres coincidència i altres estratègia política ha fet que conflueixin en el temps dues notícies sobre la llibertat de culte. Pocs dies després de conèixer-se la intenció de l'alcalde de Salt, Jaume Torramadé (CiU), d'impedir l'obertura de més mesquites, la vicepresidenta Joana Ortega ha anunciat que el Consell Executiu reformarà la llei de centres de culte per eliminar l'obligació municipal de reservar terrenys per a usos religiosos.

El Govern planteja com a argument un noble propòsit desregulador. ¿Qui és la Generalitat per obligar els alcaldes a reservar terrenys per a un ús concret? A la pràctica, aquesta actitud només significa una cosa: passar la patata calenta als governs municipals, que es quedaran sols (una vegada més) davant el previsible conflicte que genera l'obertura o la clausura forçosa d'una mesquita. Però és precisament això el que els ciutadans hauríem d'exigir a l'Administració autonòmica: un marc legal comú en el qual tots sapiguem a què atenir-nos.

I davant d'aquesta situació, Torramadé ha agafat el toro per les banyes, sens dubte influït per la puixança dels adeptes de Josep Anglada, que han convocat una manifestació contra les mesquites. L'alcalde de Salt té la intenció de revocar les llicències. Només una pega: les entitats musulmanes que volen obrir aquests temples ja han pagat per ells.

Grups hostils

La pila de competències i de funcions que han d'assumir els alcaldes catalans, moltes vegades per deixament d'administracions superiors, comença a ser inquietant. Sense un duro a la butxaca, no sempre per mala gestió, s'han hagut d'empassar gripaus que altres han deixat anar. El de Salt fa el que pot, i potser s'ha passat de la ratlla. Però el problema existeix, i obviar-lo seria perillós, sobretot quan darrere moltes mesquites hi ha grups hostils al sistema democràtic.

I, per sobre de tot, està el dret fonamental. Un líder religiós molt important va dir aquest cap de setmana a Madrid que la fe s'havia de viure en grup i que s'havia de fer vida a les parròquies. Doncs això.