Una guia editada per Vicepresidència aposta per impedir l'ús del burca.
El document, fet per ajudar a gestionar la diversitat religiosa, manté que no es contemplen exempcions del currículum.
Que una adolescent vagi a classe amb la shayla (mocador llarg i rectangular ), el hijab, (mocador que tapa el cabell, les orelles i el coll, però es veu el rostre), o un noi amb el turbant sikh o la quipà, (petita gorra plana dels jueus) pot no agradar tothom, però els centres educatius públics han de valorar si usar aquestes peces de roba impedeix o no als qui ho porten fer les activitats docents amb normalitat. Si no ho impedeix, la roba permet la identificació de la persona i no afecta la seguretat, s'ha de tolerar. Hi podria haver excepcions quan es tracta de fer classes de gimnàstica o laboratori i, en aquest cas, els professors haurien de parlar amb la família i l'alumne i arribar a un acord.
La Guia per a la gestió de la diversitat religiosa als centres educatius que el vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, la directora d'Afers Religiosos, Montserrat Coll, i el secretari de Polítiques Educatives, Francesc Colomé, va presentar ahir al Palau de la Generalitat, recorda que la lluita contra la submissió de la dona o contra la imposició religiosa “per molt lloable que sigui no es pot fer mai a costa de provocar un perjudici a un infant o a un adolescent, com ara la seva desescolarització”. Per això la Guia recomana molta mà esquerra, molta pedagogia i negociació i que els límits del vestuari i l'aparença física s'estableixin amb el màxim consens possible i tenint en compte els aspectes ètics i legals .
La guia, recomanacions per fer més fàcil la convivència interreligiosa en els centres, parteix de la base que vivim en un estat laic i, per tant, que cap precepte suposadament religiós pot passar ni per davant dels drets fonamentals ni per davant la llei.
No al vel integral
Per això, i de la mateixa manera que demana tolerància amb algunes peces de roba simbòliques de religions minoritàries ja presents a escoles i instituts de casa nostra, aposta per impedir maneres de vestir que perjudiquen objectivament els infants o adolescents i van contra les mesures de seguretat, com el nicab i el burca.
Recorda que no totes les formes de vestir mereixen el mateix tractament i que tolerar que un jueu porti la quipà o un sikh el turbant no vol dir que a un altre alumne no se li pugui prohibir entrar a classe amb gorra. S'ha de tenir en consideració els símbols de les diferents creences i fer-ne pedagogia.
La guia deixa clar que no hi ha cap precepte religiós que impedeixi que un nen o una nena pugi fer educació física ni cap prohibició religiosa que expliciti que els nois musulmans o sikhs participin a la classe de natació encara que hi hagi noies que també en facin. Per això s'aposta per negociar i, en tot cas, sempre posar per davant el benefici de l'alumne.
Darwin a l'aula
Al que no pot renunciar l'escola, diu la guia, és a explicar als seus alumnes sexualiat i les lleis de la ciència, encara que hi hagi religions que basin les seves creences en, per exemple, la teoria creacionista. En el currículum no s'han de contemplar exempcions. Igualment, tampoc no s'ha de renunciar a les activitats extraescolars.
Aquesta guia, que parteix del principi que l'escola no ha de negar ni jutjar la fe de l'alumnat i de les seves famílies, sinó que ha d'assegurar un àmbit públic en el qual es pugui manifestar les pròpies conviccions, veure i escoltar les dels altres i aprendre a conviure, també dóna indicacions per com gestionar l'alimentació als menjadors dels centres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario