Regular els centres de culte

Glòria Renom i Vallbona, Diputada al Parlament de Catalunya per CiU i responsable d’Afers Religiosos.

Recentment, el Govern de la Generalitat ha fet públic l’esborrany del reglament de la llei de regulació dels centres de culte, aprovada el juliol passat. Aquest esborrany introdueix un nou estatut jurídic específic per a tots els centres de culte ja existents, sense tenir en compte que aquests mai no han estat fora de la llei, que sempre han estat oberts a tothom i que ja han estat sotmesos al compliment dels controls municipals i de les llicències urbanístiques pertinents del seu moment.

Són comprensibles i necessàries les normes sobre les condicions dels locals, que garanteixin la seguretat i la salubritat en els centres de culte de nova construcció, però són molt discutibles quan en les disposicions addicionals i transitòries s’exigeixen també als centres ja existents i que no estiguin inclosos en l’Inventari del Patrimoni Cultural Català. Un injustificat i innecessari caràcter retroactiu que, agreujat per la manca de memòria econòmica, farà difícil portar a terme l’aplicació d’aquest reglament per a la majoria dels centres, sense lesionar l’estètica i l’ús cultual i litúrgic del local, i també pel cost econòmic addicional que hauran de suportar.

Durant el procés parlamentari de la llei, aquesta va experimentar uns canvis molt substancials que li van treure la forta càrrega ideològica i intervencionista que tenia originalment, i que va permetre, després d’una esmena a la totalitat inicial per part de Convergència i Unió, que finalment se li donés el seu suport. Convergència i Unió va tenir un paper molt compromès en seu parlamentària, per tal de suavitzar i millorar responsablement el redactat final de la llei de centres de culte, especialment incidint sobre l’excés de zel i la manca de rigor del projecte de llei impulsat pel Govern.

D’altra banda, cal constatar que els partits polítics del Parlament no intervenim en el procés de redactat i aprovació del reglament a la llei de cultes, perquè aquest procés és de plena i única responsabilitat del Govern de la Generalitat. Ara , però, s’ha pogut comprovar amb sorpresa i decepció com, des del Govern, s’ha aprofitat aquesta potestat reglamentària per reintroduir via decret tot allò que en el debat parlamentari fou eliminat, fruit de l’esforç responsable i el pacte polític. Aquest fet ha desvetllat desconfiança i contrarietat generals davant d’un reglament retroactiu, intervencionista, sense memòria econòmica, amb un reglamentisme excessiu que pot limitar el ple exercici de la llibertat religiosa, i que es basa en un redactat que, en certs aspectes, difereix i contradiu la mateixa llei aprovada.

I finalment, cal destacar també, que si bé, tot aquest camí va ser iniciat amb l’objectiu de donar un tracte digne als centres de culte i fer-los sortir de l’àmbit de regulació dels espectacles públics i activitatsrecreatives, el cert és que ara el reglament torna a incloure els centres de culte i els usos religiosos dins d’aquella normativa relativa a l’oci i amb importants aspectes de policia. El Govern, doncs, fa un reglament allunyat de la llei, fins i tot, contrari, i amb una clara manca de respecte pels acords assolits en seu parlamentària.

Des de CiU no creiem que l’aplicació d’aquest reglament faciliti l’activitat dels diferents cultes religiosos que conviuen a casa nostra amb el respecte i la dignitat que es mereix l’exercici del dret fonamental de llibertat religiosa i del seu culte tant públic com privat, i proposem al Govern de la Generalitat l’opció de començar de nou en l’elaboració d’un reglament per tal que s’adigui amb la llei aprovada i amb el seu esperit, i a més amb un indispensable i intens diàleg previ amb totes les confessions religioses.