La mesquita de Lleida, joc brut

Jordi Lopez Camps

La comunitat musulmana de Lleida està inquieta. Motius no en falten. L’oratori més important de la ciutat, el del carrer del Nord, està tancat per reiterat incompliment del pacte d’aforament; la junta directiva de la comunitat no troba els diners necessaris per fer la mesquita i això crea malestar; els empresaris del polígon del Segre i Entrevies segueixen amb la seva oposició a la construcció d’una mesquita, fins i tot es diu que estarien disposats a implicar-se activament per trobar una altra ubicació; un pèrit del Tribunal de Justícia de Catalunya opina sobre la política pública de construccions de centres de culte.

En altres posts ja he comentat que l’actuació de la Paeria és impecable. Es limita a aplicar la normativa, els acords de plenari i els pactes amb la junta directiva de la comunitat musulmana del carrer del Nord. També he comentat que la comunitat musulmana majoritària de Lleida té un problema amb la seva junta. La continuada estratègia de radicalització impulsada per la directiva de la comunitat no porta en lloc. A més, la gesticulació i provocacions dels darrers temps no porta en lloc ni es tradueix en res: tot i el conveni de cessió del solar per part de l’Ajuntament, ni tenen mesquita ni diners per fer-la. Sense diners no es fan mesquites i sense transparència en la gestió d’aquests fons tampoc. El millor que podria fer la comunitat musulmana del carrer del Nord de Lleida és adoptar una altra estratègia de diàleg i col·laboració. L’enfrontament els portarà a la marginalitat.

La reacció dels empresaris del polígon segueix el guió d’altres conflictes. Tot i que aquest té algunes peculiaritats que cal esmentar. Per exemple, la creació, de l’ “Associació per a la Sostenibilitat dels Poligons El Segre i Entrevies” com a entitat instrumental per oposar-se a la mesquita demostra el grau de preocupació que tenen els empresaris. Comprensible. Fins i tot, si és cert el que diuen els medis, de que volen facilitar recursos per trobar una nova ubicació mostra l’estat de la seva inquietud. Per cert, no sé si també faran el mateix oferiment al centre de culte que la comunitat protestant “Alfa y Omega” té a pocs metres del solar on hauria d’anar la nova mesquita.

El contingut de l’informe del pèrit del Tribunal de Justícia de Catalunya m’ha desconcertat. Si bé els recursos judicials dels empresaris era contra la concessió del terreny i la seva requalificació, l’informe del pèrit és tota una proposta de política pública sobre la gestió dels llocs de culte en un municipi i, en el màxim de la sorpresa, arriba a proposar diverses ubicacions alternatives al polígon. No he pogut llegir l’informe sencer del pèrit, per això desconec si els criteris sobre accessibilitat, seguretat, comoditat, etc... que aplica per negar la idoneïtat del solar per la mesquita els aplica també en el seu informe al temple evangèlic anteriorment esmentat. Tinc curiositat per saber-ho. I, en el cas que fos que sí, m'agradaria conèixer els arguments que justifiquein la permanència d’aquest centre de culte, m’agradaria saber com compatibilitza aquest ús en una zona on hi ha altres usos, per exemple, els industrials, i quines són les mesures que s’han d’aplicar per tal que l’activitat industrial no afecti la confortabilitat de les persones que van al temple.

El mapa de centres de culte d’una ciutat és el resultat d’una decisió política que es tradueix en la planificació urbanística. La Llei de Centres de Culte de Catalunya dóna garanties a les religions de que, al planificar la trama urbana, es tindran presents les necessitats de l’atenció religiosa. La mateixa llei aporta als municipis una nova racionalitat en la gestió pública per evitar la situació actual de molts centres de culte. La situació d’aquests centres en la trama urbana, tal com es desprèn de la mateixa llei, no ha de representar cap discriminació en l’exercici de la pràctica religiosa. Sense entrar en altres detalls, el legislador ha especificat que les religions tenen dret a participar en els procediments establerts per prendre decisions en el planejament urbanístic. De tal manera que, la decisió del lloc on situar el centre de culte està legitimitat per l’acord que el governant estableixi amb la comunitat de fe. I això, que és el que diu la llei, ha estat la pràctica de molts municipis catalans que han aconseguit amb èxit evitar que la ubicació dels centres de culte fos un problema. Per això és d’esperar que a Lleida les parts implicades abordin amb major claredat i netedat el problema de la mesquita.