El nou Islam

Jordi Lopez Camps

La presència de l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Lluís Martínez Sistach; l’enfrontament de l’arquebisbe de Milà, Dionigi Tettmanzi, amb l’alcadesa Letizia Moratti del partit de Silvio Berlusconi, perquè la coalició governant nega als musulmans la construcció d’un mesquita, evidencia que aquests tenen en un sector de l’església catòlica un bon aliat per defensar els seus drets religiosos. La defensa de la llibertat religiosa i la seva pràctica, són un dret bàsic de qualsevol societat oberta. Per això és important que rellevants figures del catolicisme apareguin al costat d’aquells europeus que són musulmans.

Però els signes que provenen de diversos països demostren amb preocupació que les societats occidentals es van tancant lentament. A França existeix un debat no resolt sobre l’acceptació dels nous francesos i dels estrangers. La proposta de treure la nacionalitat a alguns francesos d’adopció segons el dilecte comés o les expulsions massives de gitanos romanesos o búlgars mostren la cara més dura i excloent del govern de Sarkozy.

A Estats Units la proposta de construir una mesquita a prop de la zona zero del 11 de setembre ha aconseguit un ampli refús social. Les propostes xenòfobes de Thilo Sarrazin a Alemanya tenen un 18% d’acceptació electoral. No fa pas massa el suissos rebutjaren la construcció de minarets en les noves mesquites. En les darreres eleccions holandeses el part xenòfob passa de 9 a 24 diputats i és la tercera força política. A casa nostre, la prohibició del vel integral de les musulmanes ha adquirit notorietat i unes derivades inimaginables.

El suau replegament de la societat europea en la defensa d’una suposada identitat comuna que es percep amenaçada pels musulmans és alarmant. Pretendre entendre la identitat europea al marge de les aportacions específiques de la cultura musulmana és negar una part important de la pròpia cultura d’Europa. El mateix es podria dir, si és pretengués negar la petjada del cristianisme. Totes les religions, junt altres expressions culturals, han contribuït amb diferent intensitat i de manera diversa a forjar el que avui és Europa. Gràcies als literats i pensadors de religió musulmana els europeus coneixem els clàssic grecs i romans; la nostra medecina i ciència no s’entén sense les aportacions dels savis que eren musulmans. Europa, en lloc de recelar radicalment de l’Islam, com proposa Thilo Sarrazin, ha d’oferir als musulmans la matriu cultural que ha definit el pensament modern com una aportació específica per tal que aquesta religió emprengui un nou procés d’aculturació coherent amb els valors que defineixen la societat occidental. De tal manera que, al final d’aquest procés es sorgeixi el nou Islam.