UCIDCAT parla de la normalització de fet religiós islàmic a la presentació de l'actualització del mapa de les religions de Catalunya

UCIDCAT.INFO

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha presentat el passat dimarts dia 11 de maig del 2010 l'actualització del mapa de les religions de Catalunya, un estudi que comptabilitza un total de 7.851 centres de culte. La direcció general d’Afers Religiosos ha actualitzat les dades que es van presentar el 2004 i el 2007. L’Església catòlica té 6.729 centres; les diverses esglésies evangèliques 600; 195 oratoris islàmics; 131 Salons del Regne dels Testimonis de Jehovà; i 55 centres budistes. La resta de confessions estan per sota del 50 centres de culte. Durant l'acte, el vicepresident ha pronunciat la conferència "Un model català de laïcitat” davant de representats de les entitats religioses presents a Catalunya.

UCIDCAT ha estat representat per el seu president Mohamed El Ghaidouni, el vicepresident i representant de UCIDCAT a la província de Girona Khalid Khyyat, el tresorer Hassan El Ars, el vicetresorer Aziz Kaddouri, i Mohamed Kharbouch President de la C.I. de Ponent i Pirineus i membre del consell consultiu de UCIDCAT.

El president de UCIDCAT en una intervenció amb el portal CatalunyaRiligió.cat, va afirmar que el model de laïcitat presentat avui pel vicepresident Carod-Rovira és un model compatible amb la filosofia de governar des de Catalunya. És un model molt favorable, perquè totes les confessions religioses puguin participar en el desenvolupament social, econòmic i polític de Catalunya. El president de UCIDCAT va acabar la seva intervenció afirmant que el model de laïcitat català ha d'ajudar a la comunitat musulmana a normalitzar el fet religiós musulmà a la societat Catalana, "" ja n'hi ha prou de parlar de la integració de la comunitat musulmana a la societat, crec que ja, és temps, ja és moment de parlar d'una normalització com a ciutadans amb ple dret i obligació "

En el seu conferència el vicepresident ha definit els trets, el que ha anomenat un model català de laïcitat –“fet a mida per a la societat catalana”- que ha guiat l’actuació del Govern des de l’any 2003, quan Afers Religiosos va passar a dependre del Departament de la Vicepresidència: “El nostre model difereix de la laïcitat francesa del segle XX i també d’un cert model anglès de pragmatisme permissiu. Volem basar-nos en els encerts i, alhora, volem evitar els errors d’aquests altres models”.

El punt de partida d’aquest model que ha descrit Carod-Rovira és que “el Govern no s’identifica amb cap confessió religiosa, ni tampoc amb cap altra opció de pensament”. Una separació “que crea i permet l’espai on caben totes les opcions legítimes” i que “no és pas un laïcisme bel•ligerant contra les religions, ni pretén ignorar o tapar el fet religiós en l’espai públic”. Segons el vicepresident “la laïcitat catalana no és contrària a cap religió, i totes poden sentir-s’hi còmodes. Més encara: un sistema que les reconeix en pla d’igualtat, les fa políticament més lliures i, per tant, les deixa ser més autèntiques.