Iván Jiménez Aybar: «Un hijab per si sol no altera la pau social»

ANTONIO BAQUERO, elperiodico.cat

Acaba d’aterrar a Bar-celona, on ha instal·lat una delegació de Trayectus, una assessoria jurídica especialitzada en afers religiosos. Iván Jiménez Aybar (Saragossa, 1971) és un advocat especialitzat en estrangeria i llibertat religiosa. L’article 16 de la Constitució espanyola és el seu hàbitat natural. Profund coneixedor de la religió i la cultura islàmiques, des del febrer dóna classes de Dret Eclesiàstic de l’Estat a la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma.

¿Com està Najwa Malha?

Com que tot s’ha calmat, ara està molt més tranquil·la. Malgrat que manté la convicció que els seus drets han estat vulnerats i que no va infringir cap norma. La Comunitat de Madrid li va donar dues opcions: o es treia el hijab o canviava de centre. Va optar per la segona. Però això no és obstacle per reclamar els seus drets. Primer compleix i després recorre.

¿Quins passos legals seguiran?

Volem interposar un recurs d’alçada contra la resolució del director de l’Àrea Territorial de Madrid Oest de la Conselleria d’Educació, que va avalar l’actuació del col·legi d’apartar la menor de les classes. No recorrem la normativa del centre, sinó la seva aplicació, que pensem que va ser errònia i que contradiu el mateix reglament. La família de Najwa només vol dilucidar si l’actuació del seu col·legi es va cenyir a les normes. No pretén fer bandera del hijab a Espanya.

Tots pensàvem que qui va vulnerar el reglament va ser la Najwa.

La Najwa ha sigut l’única persona que s’ha llegit el reglament i que l’ha respectat. Aquest estableix que l’alumne té dret a veure respectades les seves conviccions religioses. El col·legi s’escuda en el final de l’article 32, en què es veta l’ús de les gorres o de qualsevol peça que cobreixi el cap. Però és que aquest article parla de normes de conducta, de respecte, de tenir una actitud correcta a classe, de no alterar la pau del centre. I un hijab per si sol no altera la pau social. La norma de les gorres es va incloure perquè anys enrere uns alumnes es posaven gorres i caputxes perquè el professor no veiés que escoltaven música.

¿Per què va actuar així, el col·legi?

Per pressió social. Si tenia tan clar que no es pot portar hijab, ¿com s’explica que la Najwa anés a classe durant un mes amb vel al cap i que no passés res? El col·legi no va vetar la seva entrada fins que uns alumnes van protestar perquè a ells no se’ls deixava portar gorra i els pares van portar el tema al consell escolar.

¿És diferent un hijab d’una gorra?

Portar una gorra és un gest vinculat a una moda. Portar hijab és una manifestació externa del dret de llibertat religiosa garantit per la Constitució espanyola. L’article 16 no només empara creure, sinó també manifestar exteriorment les teves creences. El Ministeri de l’Interior accepta que una dona porti hijab en una foto del DNI, ja que considera aquesta peça com a part de la identitat de la dona. Interior estableix que els trets identificatius són els de l’oval de la cara, des del naixement dels cabells fins a la barbeta.

Aleshores, si la llei és tan clara, ¿com és que es generen aquestes polèmiques?

Perquè no s’ha fet pedagogia. Els professors no sabien res del dret a la llibertat religiosa. Ningú és conscient que, des del 1992, a Espanya hi ha un acord de cooperació entre l’Estat i l’islam.

¿Què revela aquesta polèmica?

Que en aquest país hi ha un prejudici molt gran cap a l’islam. S’al·lega el principi de reciprocitat: si Aràbia Saudita no permet anar en biquini, aquí no s’ha de permetre el hijab a l’escola. ¿Però de quina reciprocitat parlem? ¡Si la Najwa és espanyola! Seguim considerant que l’islam ve de fora i que l’autènticament espanyol és ser cristià. La musulmana és una més del catàleg de religions que hi ha a Espanya.

–¿Hi ha moltes Najwes a Espanya?

–Jo he intervingut en uns sis casos. Si no hi ha enrenou, quan fas pedagogia amb directors, professors i pares les coses s’arreglen. Ara, una cosa és el dret a portar hijab i una altra utilitzar-lo per eludir assignatures com la gimnàstica. Això no està permès per la llei.

¿El col·lectiu islàmic tendeix a imposar les seves normes?

Aquí ningú imposa res. I si algú vol imposar valors per la força, tenim el Codi Penal.

¿S’ha de legislar sobre el vel?

No. S’ha de respectar la Constitució, que impedeix que es prohibeixi cap signe que expressi la identitat religiosa. Una creu que presideix una classe en un col·legi públic sí que atempta contra la laïcitat, ja que marca la tendència de l’ensenyament. Un hijab o una creu al coll, no; és una cosa personal.

¿S’ha de prohibir el burca?

Al burca se li ha d’aplicar la legislació: quan es requereixi que una persona s’identifiqui, ho ha de fer. ¿Per què a la gent se li ha de prohibir que es vesteixi com vulgui? A l’hivern hi ha qui porta la cara tapada amb gorra i bufanda, igual que molts motoristes amb el casc. Prohibir el burca vulneraria la Constitució.