Musulmans marroquins

Jordi López Camps, jordilopezcamps.blogspot.com

La setmana passada tingué lloc a la Universitat Autònoma de Barcelona el seminari “Llibertat religiosa i ciutadana musulmana” organitzat pel professor Alex Seglers amb la col·laboració de diverses institucions. En la sessió de cloenda el doctor Abdellah Boussouf, Secretari General del Consell de la Communauté Marocaine à l’Étranger, explicà els trets bàsics de la visió de l’Islam en el context europeu.

Afirmà que l’Islam és una religió europea i que Espanya la practica més d’un milió de persones en condicions molt precàries. Per exemple, hi ha 700 oratoris i només 8 mesquites. Els acords de cooperació de l’Estat espanyol i la Comissió Islàmica d’Espanya de 1992 estan obsolets perquè la realitat ha evolucionat. Aquests acords no serveixen ni a Espanya ni a la comunitat musulmana. El govern de l’Estat ha d’acompanyar a la comunitat musulmana, però no intervenir en com aquest s’ha d’organitzar. Cal confiar més en la madurés d’aquesta comunitat i com que és una comunitat adulta es trobarà la millor forma d’estructurar-se. Cal millorar els llocs de culte dels musulmans. La pràctica religiosa és un dret que cal defensar i protegir. Però no es pot condicionar l’exercici d’aquest dret a les simpaties polítiques dels musulmans.

Els musulmans a Europa han de resoldre algunes qüestions per tal de considerar que l’Islam és una religió adaptada al context cultural europeu. Aquestes qüestions són: igualtat de sexes, respecte a les dones; separació política i religió; admetre la llibertat a professar qualsevol religió; i lleialtat a la societat d’acollida. En aquest sentit, és molt important la formació dels imams per tal de transmetre uns valors coherents amb aquesta realitat europea.

El doctor Boussouf demanà comprensió vers el repte en que es mou la comunitat musulmana d’origen marroquí a Espanya. Per una banda, els marroquins han de ser lleials a la realitat social i política de la societat que els acull. Però, per altra banda, “no es poden posar fronteres als lligams espirituals que tenen els marroquins amb el seu líder espiritual” (Emir al Muminínel o príncep dels creients, tal com es qualifica al rei del Marroc per la seva condició de dirigent espiritual dels musulmans marroquins). Aquests,”són persones que tenen uns drets i uns deures cívics”, però que han de mantenir fidelitat amb qui és el seu líder espiritual “de la mateixa manera que els catòlics la tenen amb el Papa o els budistes amb el Dalai Lama”. Aquesta perspectiva, continuà el doctor Boussouf, pot ajudar a entendre millor la naturalesa de la comunitat musulmana marroquí a Espanya i ajudi a diferenciar el que és lleialtat cívica del que és fidelitat religiosa.