UCIDCAT.INFO Prat de Llobregat 11-12-2015 Sr. Mohamed el Ghaidouni va destacar en la seva intervenció que a la onzena versió del congrés anual d’Ucidcat es va escollir el tema de “Les institucions religioses a l’occident i la qüestió de la Identitat” per tal de debatre sobre preocupacions relacionades amb la convivència que s’ha d’examinar des de la reflexió i el coneixement sobre quina relació existeix entre una tradició religiosa i la identitat. I també per respondre a qüestions com: té una tradició religiosa un efecte a l’hora del desenvolupament d’una identitat determinada? Podem parlar d’identitat religiosa en una societat aconfessional, laica? Poden existir mes d’una identitat en una societat oberta, multi confessional i democràtica? Podem parlar d’una identitat nacional i d’altre religiosa, comunitària o de comunitat? Les entitats religioses es poden considerar com a transmissores de valors? Existeix alguna interacció entre la identitat i la globalització? Què paper tenen les entitats religioses a l’hora de consolidar una identitat nacional? El Ghaidouni va subratllar que per aquest fi l’Ucidcat va convidar experts i professionals amb valors acadèmics excel•lents i una experiència important per compartir amb els aquest espai i poder debatre els diferents temaris proposats al llarg dels tres dies consecutius del congrés. A continuació el Sr. El Ghaidouni va deixar la intervenció d’inici del congrés a càrrec del Sr. Enric Vendrell que, desprès d’agrair la invitació, va recordar els presents la festa Hanukkà que va celebrar últimament la comunitat jueva, que en un sentit ampli és la festa de vuit llums o espelmes enceses a favor de la diversitat i la tolerància. Les vuit llums resumeixen vuit desitjos que són: acollida, integració, apertura a la diversitat, valors compartits, que caiguin les armes, el perdó, la llibertat religiosa i la humilitat. Sr. Enric Vendrell va voler compartir aquestes interessants reflexions amb els presents perquè conclou que el futur dels nostres país i poble passa per aquests vuit desitjos i d’entendre que aquest futur requereix la condició de conviure des del respecte i la llibertat de cadascuna de les creences. Sr. Enric Vendrell va declarar que el govern de Catalunya aposta decididament per treballa en aquesta línia i que des de la direcció general d’afers religiosos de la Generalitat es considera molt interessant que les persones o les comunitats que formin la societat mantinguin les seves identitats perquè la diversitat és requisa i lluitem que sigui així. En segon lloc ve tenir la paraula el Sr. Guillem Correa que va felicitar Ucidcat pel tema del congrés i va expressar que comparteix la mateixa visió al respecte. Sr. Correa va presentar una reflexió sobre la qüestió d’identitat tot preguntant: què son els signes que configuren les nostres identitats en general? on podríem dir que les identitats acostumen estar relacionades amb un fenomen històric, la identificació, territori, ideologia, una creença, una trajectòria amb una tradició amb valors compartits com una comprensió diferencial de la vida. Sr. Correa va declarar que estaríem tots d’acords si diguéssim que l’origen, la identificació i la trajectòria que prefiguren un comportament compartit son l’essència d’una identitat. Sr. Correa afegeix a això el vincle emocional i destaca que les identitats es manifesten tant amb grups majoritaris com amb grups minoritaris i emergents però quan les identitats es manifesten amb grups majoritaris s’ha d’evitar que neguen la identitat o el dret d’existir dels grups minoritaris. En canvi si les identitats es manifesten amb grups minoritaris els perills son més grans si no som capaços de mantenir els drets diferencials o d’un altre banda evitar de ser persuadits pel comportament de la majoria social que ens envolta. En canvi el grup emergent cerca la seva identitat al marge del context social en el que viu i els seus signes d’identitat son unilaterals i en general s’agreuja aquesta situació de marginalitat respecte la resta de la societat. . Sr. Correa va destacar que el clau per a que un grup sigui integrat sense cap forma d’exclusió, ho defineix el grau de tolerància i si els comportaments socials són pròxims amb la apertura de cada identitat respecte a les altres. Sr. Francesc-Xavier Marín al seu torn, i després d’agrair la comissió organitzadora del congres, va enfocar la seva intervenció tot considerant que la identitat és una qüestió no és perquè la identitat és un problema sinó com un concepte prou complicat i prou complexe i no és tant superficial. Des de la visió filosòfica la identitat no és quelcom establement definitiu o una cosa que hem de fer o no hem de fer sinó s’ha de buscar la direcció que ens porta al que volem ser. Sr. Francesc-Xavier va destacar que la identitat té molt treball adaptatiu en totes les seves circumstancies però va indicar que és molt complicat mantenir la iniciativa corresponent, que sigui per part de la gent de la seva pròpia vida és el més vital i fonamental i si no es fa aquest procés permanent, de mantenir la pròpia identitat pot ser fins i tot dubtosa la legitimitat d'una persona a dir “Jo”. Va afegir també que mirant el futur s’ha de preocupar sempre per dir qui som, com som, que volem i com podem ser. Sr. Francesc-Xavier va acabar la seva intervenció tot desitjant que la feina del congrés o projectes semblants siguin profitosos i que eliminin els prejudicis perquè ja els musulmans van participar positivament en favor del desenvolupament de tota la humanitat al llarg de nou sigles, cosa que va ser l’objectiu d’un article publicat recentment pel nostre centre d’estudis. La cloenda d'aquesta sessió inaugural va ser a càrrec del Sr. Riaÿ Tatary Bakry que va agrair de tot el cor el fet d'escollir el lema del onzè congrés sobre les institucions religioses i va dir que es un assumpte d'actualitat que respon pràcticament els reptes que ens afronten tots el dies i que ens responsabilitzen de molts esdeveniments al món sense tenir cap culpa com per exemple el discurs discriminatori de “nosaltres i vosaltres” o culpar a musulmans nascuts i formats a Espanya de no estar integrats. Sr. Tatary va reflexionar si es tracte d'una resistència cultural o pràcticament és un rebuig per ser estranger o de procedència estrangera. Sr. Tatary va recalcar que és preocupant que un tal discurs, d'alguns mitjanç de comunicació, continua formant una resistència a la convivència i al futur tot creant una separació definitiva a la societat. Els musulmans estan treballant per participar i construir la convivència simplement perquè son ciutadans i formen part de la societat on viuen com el cas d'europeus que viuen a països musulmans o altres països del món i perquè és la globalització va fomentar un intercanvi geogràfic i demogràfic molt important a tot el món. Sr. Tatary va addicionar que els musulmans com a minoria han de treballar bé la formació per portar i acréixer el nivell de tota la comunitat musulmana especialment per arribar a una plena integració i participació ciutadana com el que s'esta fent al present congrés que és una formació directe i constant a favor del joves i la futura generació musulmana que podrà participar en tots el àmbits socials i permetrà la comunitat islàmic estar a la altura de tot desafiament. Els musulmans són ciutadans més i el que convé al reste dels ciutadans convé també a ells i el que afecta la societat afecta també a ells. Al final de la seva intervenció Sr. Tatary va destacar que els musulmans estan oberts al proces d'una institució islàmica única que cobreix totes les formacions islàmiques, una entitat moderna que respon amb tecnologies més avançades a la gestió d'una institució amb objectius i finalitats representatives i participatives i que engloba sobretot tots els musulmans i això serà el projecte del futur que s'ha de treballar activament i conjuntament amb tots els agents de la societat.
1 comentario:
Hola , com sempre abans de tot hauriem de tenir la base per participar i xarrar en aquests congressos , nostres comunitats encara no saben que es un congres perquè serveix ?. si us plau expliqueu a les comunitats que han de fer ? les condicions per ser president , secretari ,tresorer .... Perquè fa pena el nostre actual situacions,sobre tot en Catalunya ,necessitem moltes coses per fer ,dediqueu una mica de temps a aquestes problemes per arribar mes lluny , mes treball i menys fotos ,menys propaganda . les musulmans estan sufrin bastant .
Publicar un comentario