“Hem de vetllar perquè la manca de cobertura mediàtica i els interessos geopolítics no provoquin una mala comprensió del que és l’Islam”

flama.info Marina Bou per a Flama.info, 30 gener 15 

Realitat de l’Estat Islàmic i les minories religioses a l’Orient Mitjà. Aquest és el títol sota el qual es va celebrar, la tarda d'aquest 28 de gener, una conferència organitzada pel Grup de Treball Estable de Religions i l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura per tal d’entendre i conèixer millor un tema que, actualment, ocupa un espai importantíssim als mitjans de comunicació catalans. L’auditori de la mateixa Facultat de Comunicació i Relacions internacionals Blanquerna va acollir 64 persones que van voler unir-se a la xerrada. 

El primer a parlar va ser el Comissionat d'Afers Religiosos de l'Ajuntament de Barcelona, Ignasi Garcia Clavel, el qual va celebrar el bon clima religiós que es viu actualment a Catalunya. En aquesta mateixa línia, el Director General d’Afers Religiosos de la Generalitat, Enric Vendrell, va elogiar la tasca tant de la Generalitat com dels Ajuntaments a l’hora de fer-ho possible però, tot i així, no va deixar de banda la “voluntat de les confessions religioses de crear vincles d’amistat i cooperació”. Seguidament, el president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya,

Mohammed el Ghaidouni, va centrar-se a explicar la realitat geopolítica de l’Estat Islàmic aclarint, entre altres coses, la seva relació amb el grup terrorista Al Qaeda. Després de reivindicar que, al contrari del que s’ha donat a entendre des dels mitjans de comunicació occidentals, l’Estat Islàmic “no va néixer de la nit al dia”, el Ghaidouni va dividir la seva història en cinc etapes: la milícia islàmica, la seva dependència directa d’Al Qaeda entre 2003 i 2006, la dependència indirecta d’Al Qaeda entre 2006 i 2013, la guerra civil siriana i la ruptura amb Al Qaeda entre 2013 i 2014 i, per últim, el naixement del que avui coneixem com Estat Islàmic gràcies a un personatge actiu a l’organització terrorista esmentada. Per acabar la seva intervenció, el conferenciant va resumir la situació actual de l’Estat Islàmic afirmant que pretén anul·lar la legalitat de tots els emirats, grups, estats i organitzcions a l’orient mitjà i que es tracta del “desenvolupament natural” d’Al Qaeda. Per tal de retratar la relació entre Islam, mitjans de comunicació i Estat Islàmic, el periodista i ex corresponsal al Magreb per a TV3, Medir Plandolit, va denunciar el fet que s’obviés el que, entre el desembre del 2012 i el juny del 2014, va succeir a l’oest de l’Iraq. Segons Plandolit, a principis del 2012, sis províncies van protestar pacíficament contra la corrupció i l’abandonament dels serveis bàsics per part del govern i, com a resposta, van rebre “sang i foc” per part de les tropes iraquianes. Va ser aleshores quan van crear-se uns consells militars rebels per a protegir els ciutadans i el govern va aprofitar per a dir que qui s’aixecava en armes era l’Estat Islàmic. D’una part, la maquinària mediàtica (amb una infraestructura cada cop més reduïda que provoca una escassa i ineficient cobertura) i de l’altre, part de la comunitat internacional, van fer possible que perdurés aquesta situació i que “es perdés una gran oportunitat” per a què els rebels fessin front a l’Estat Islàmic. Per tots aquests motius, Plandolit va fer referència a la importància del que ell va anomenar “xarxa de seguretat entre els moderats del món interreligiós” per tal de “vetllar per a què la manca de cobertura mediàtica i els interessos geopolítics no provoquin una mala comprensió del que és l’Islam”. Plandolit també va aprofitar la seva intervenció per a posar de manifest la gran tasca dels mitjans de comunicació àrabs davant els atemptats del setmanari francès Charlie Hebdo a l’hora d’assenyalar el perjudici que suposaria per a les comunitats musulmanes a Occident. D’altra banda, el president del Grup de Treball Estable de Religions, Guillem Correa, va parlar sobre la realitat dels cristians a l’Orient Mitjà i les conseqüències d’una persecució cada cop més constant i cruenta que genera “una situació de diàspora”. En aquest sentit, Correa també va dedicar una part de la seva intervenció a criticar les solucions que es donen des d’Occident a aquest tipus de situacions i la necessitat que es respecti el dret dels cristians a l’Orient Mitja de mantenir la seva identitat religiosa i de país. “Tenen en l’àrab la seva llengua, la seva cultura i la seva acceptació de qui són”, va assegurar Correa per tal d’aclarir que la solució no és convertir en occidental aquest col·lectiu de cristians. L’últim conferenciant en intervenir va ser el portaveu de l’oficina d’assumptes públics de la comunitat Bahá’í d’Espanya, Sergio Garcia, per tal d’explicar la situació de la religió Bahá’í a l’Orient Mitjà. Durant la seva intervenció, Garcia va destacar com la voluntat de canvi social dels Bahá’í ha dut a la seva aliança amb les diferents religions, ètnies i grups socials i polítics del món, tot i patir una persecució, sobretot, a territori israelià (justament el centre espiritual i administratiu d’aquest col·lectiu). Una persecució que ha reforçat encara més una de les bases principals dels ensenyaments Bahá’í basada en contribuir al progrés de la civilització i del país propi. A més, Garcia va destacar la similitud del comportament Bahá’í a l’Iran amb el dels barris de Catalunya on gent compromesa amb el canvi social inicia petites accions amb voluntat de canvi. Per cloure l’acte, el director del Grup de Treball Estable de Religions, Joan Hernández, va llegir un manifest a favor del respecte a la llibertat religiosa que, de fet, va ser el que va motivar la celebració de l’acte. Així, va demanar a les institucions locals i internacionals i a les organitzacions religioses i socials, “la defensa activa de la llibertat religiosa com a base de la justícia, la pau i la llibertat arreu del món”.