Espais de culte, i també espais de cultura

elpuntavui.cat Barcelona MIREIA ROURERA 26-05-2014 

S'editen una sèrie de pòsters i de material didàctic per ensenyar la diversitat religiosa que hi ha a Catalunya.

Un objectiu és reduir l'analfabetisme religiós dels joves.

Conèixer afavoreix la tolerància.

Els infants i adolescents catalans estan totalment al marge del fet religiós. En general, la majoria desconeixen el cristianisme i la religió catòlica en particular, que ha estat la pròpia del país durant més de mil anys. El desconeixement és encara més gran si es parla de les altres religions presents des de fa menys temps a casa nostra: l'islam, per exemple, que ara mateix practiquen milers de catalans i que cada cop té un pes més important al país, i el judaisme, la primera gran religió de la història, imprescindible en la configuració del món i molt important en la formació del nostre país.

Aquesta ignorància –l'analfabetisme religiós– fa anys que la denuncien els professors d'història i d'art –i els intel·lectuals en general–, entre altres coses perquè constaten que els seus alumnes, fins i tot quan arriben a la universitat, ja no saben ni interpretar una pintura o una escultura o fets històrics. No cal dir que el desconeixement de la Bíblia, el gran codi de la cultura occidental, és ara mateix un dèficit molt accentuat. L'Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós (Audir) i l'Escola Pia de Catalunya, amb el suport de la Direcció General d'Afers Religiosos, acaben d'editar material didàctic per explicar als estudiants com són els centres de culte de les diverses religions, amb la intenció que sigui “una bona eina per oferir una formació bàsica en el coneixement de la diversitat religiosa”. Es tracta de vuit pòsters amb tot tipus de detalls sobre els llocs de culte de les principals religions presents a Catalunya i els elements que les caracteritzen, cosa que permet descobrir el sentit de cada comunitat. Conjuntament amb els pòsters, s'han fet unes fitxes didàctiques per a professors i alumnes. De moment, els pòsters editats són del temple hindú, l'església cristiana catòlica, l'stupa del budisme, el gurdwara del sikhisme, l'església cristiana ortodoxa, la mesquita de l'islam, l'església cristiana evangèlica, la sinagoga del judaisme i els monestirs cristians. Potser més endavant se n'hauran de fer més, perquè hi ha altres religions minoritàries a casa nostra com ara la bahà'í, els testimonis de Jehovà i els mormons. En les fitxes didàctiques –que acompanyen els pòsters, amb un ampli vocabulari–, hi ha informació sobre els centres de culte concrets de les diverses religions que hi ha a Catalunya, de tal manera que els alumnes interessats poden saber si prop de la seva escola o el seu institut hi ha algun temple que es pugui visitar. “El lloc de culte és l'element més objectiu per copsar la diversitat religiosa”, va explicar Francesc Torredeflot, responsable de l'Associació Unesco pel Diàleg Interreligiós, durant la presentació del material, que es va fer a la Llibreria Claret. “El coneixement de les tradicions religioses és molt important per ensenyar als alumnes el respecte dels uns amb els altres, amb la idea que el coneixement de la diversitat no només és enriquidor, sinó que allunya la por de les coses desconegudes”, va indicar el pare provincial de l'Escola Pia de Catalunya, Jaume Palleroles. Palleroles va recordar que, a les escoles pies –21 institucions educatives a Catalunya–, fa dos anys, quan es van fer les darreres estadístiques, un 28% dels alumnes eren musulmans. “I no passa res”, va assegurar; al contrari: “És una riquesa per a tots.” El director general d'Afers Religiosos, Enric Vendrell, va reivindicar la importància que té l'educació de la diversitat religiosa i va assenyalar: “Més que parlar de tolerància, hem de fer èmfasi en la convivència.” 7.958 centres Segons el darrer mapa de les religions a Catalunya, presentat a finals del 2013, a Catalunya hi ha actualment 7.958 centres de culte, dels quals un 84% pertanyen a l'Església catòlica. L'any 2010, l'últim mapa que s'havia fet, el nombre de centres era de 7.851. La confessió minoritària que més va créixer en tres anys va ser la de l'Església evangèlica, que va passar de 600 centres el 2010 a 657 el 2013. La segona religió que més va créixer va ser la islàmica, amb 36 nous centres. En aquest cas, a diferència del que passa amb els evangelistes –en què el creixement s'ha alentit en els últims anys–, la tendència s'ha mantingut estable des de l'any 2004, que és quan es va elaborar el primer mapa de les religions. Com ja va passar l'any 2010, els centres dels testimonis de Jehovà tornen a experimentar una davallada, un fet que sembla que respon més a una reorganització interna que a una pèrdua de fidels. Percentualment, les religions ortodoxes són les que han experimentat l'augment més significatiu (superior al 70%), seguides de les comunitats budistes (20%) i les islàmiques (18%). Per distribució geogràfica, les comarques que tenen un nombre més elevat de centres de culte són el Barcelonès (1.166), Osona (567) i el Vallès Occidental (383).