mesquites, material sensible

regio7.cat 16-04-2013 

Tots els ajuntaments de Catalunya han hagut d'enfrontar-se a situacions delicades quan han hagut de respondre a la necessitat de la comunitat islàmica de disposar d'un oratori musulmà, més comunament anomenat mesquita. La majoria de veïnats consideren que la instal.lació d'un espai de culte per a musulmans degrada l'entorn, desvaloritza el barri i potencia l'aparició de conflictes. Aquest prejudici era particularment intens quan les nostres ciutats no tenien cap mena d'experiència en aquest sentit, però encara ara, per molt que l'experiència demostri que l'aparició d'un oratori no suposa cap mena de conflictivitat, es manté la resistència en la majoria de les ocasions.

Ara, a Manresa, el tema torna a estar a sobre la taula. L'oratori més important dels dos que hi ha a la ciutat, el de l'anomenada fàbrica de l'Aranya, a la via de Sant Ignasi, que ha complert satisfactòriament aquesta funció des del 2005, està en fals des del punt de vista de la reglamentació urbanística, perquè els usos religiosos no són compatibles amb els previstos en el pla urbanístic. L'Ajuntament tripartit fins i tot va permetre una ampliació que encara situava l'oratori més a precari. L'actual equip de govern de CiU ha decidit que el problema s'ha de resoldre. En primer lloc, perquè no es compleixen totes les condicions preceptives que garanteixen la seguretat, però a més a més el govern s'adona que, si hi hagués qualsevol incident, totes les mirades es girarien cap a la irregularitat que s'ha tolerat durant anys. S'esgrimeix com a argument, a més, que la fàbrica de l'Aranya ha d'acollir en el futur un centre de divulgació. I, com era d'esperar, tan aviat com s'ha començat a especular amb un trasllat han aparegut els neguits. D'una banda, dels mateixos membres de la comunitat musulmana, que han invertit al seu local actual 350.000 euros que no volen perdre; d'una altra, de l'Associació de Veïns de la Balconada, alertada tan aviat com ha aparegut com a possible candidat a acollir l'oratori un solar municipal al seu barri. En el punt actual, la consigna ha de ser prudència, molta prudència. Hauria d'imposar-se l'evidència que si la presència d'un oratori no ha generat cap problema fins ara, no el generarà des d'ara en un altre lloc. El govern encerta en voler normalitzar la situació, però li caldrà una gran dosi d'habilitat i de capacitat de diàleg. Comptar amb la complicitat de tots els grups, i buscar el màxim consens, hauria de ser la política a seguir.