UCIDCAT Commemora el 20è aniversari de la signatura de l'acord de cooperació entre l'Estat Espanyol i la Comissió Islàmica d'Espanya (CIE)

UCIDCAT.INFO Barcelona 23-10-2012 

Divendres passat, dia 19 d'octubre de 2012, la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (UCIDCAT) va organitzar una jornada en commemoració del 20è aniversari de la signatura de l'acord de cooperació entre l'Estat espanyol i la Comissió Islàmica d'Espanya (CIE). La jornada va tenir lloc al Centre Cívic Pati Llimona (Barcelona) des de les 18:30 h fins les 20:30h. A la taula rodona organitzada sota el lema "20 anys de cooperació en matèria religiosa a Catalunya" han participat: El director de la direcció general d'afers religiosos (DGAR) de la Generalitat de Catalunya, el senyor Xavier Puigdollers, el sotsdirector de relacions amb les confessions, el senyor Ricardo García, el secretari de la C.I.E i President d’UCIDE, el senyor Riay Tatary i el secretari i Portaveu de la Federació Consell Islàmic de Catalunya, el senyor Mohamed Halhoul.

La taula rodona ha estat moderada pel senyor Abdeslam Ben El Fassi, membre de la junta d’UCIDCAT. El moderador ha donat la benvinguda agraint la participació dels ponents, l'assistència de representants del consolat Marroquí a Barcelona, del cònsol d'assumptes polítics dels EE.UU, Josep Maria Sala, secretari de nova ciutadania del PSC, Jordi Lopez Camps, exdirector de la DGAR i altres personalitats de l'àmbit acadèmic i representants de les comunitats religioses a Catalunya. Ben El Fassi ha subratllat que aquest acord que compleix el 20 aniversari és un Esdeveniment considerat, segons els Especialistes, un pas molt important a la consolidació i la promoció de Dret de llibertat religiosa de les confessions Religioses minoritàries no Solament a nivell estatal sinó a nivell de tot l 'espai europeu. El moderador va finalitzar la seva intervenció amb preguntes dirigides als ponents com: En quan a la relació amb la DGAR, com és posiciona respecte a l'acordar citat? Com avalua seva relació amb els entitats musulmans? Quins són els resultats de la Llei dels Llocs de culte aprovat per la Generalitat darrerament? Quin posicionament fa la DGAR Davant els múltiples dificultats que posin uns quants Ajuntaments davant la comunitat musulmana i altres Comunitats a l'hora de voler obrir un local de culte? Fins a quin punt és legítim la suspensió de la concessió de llicències a centres de culte pels uns quants Ajuntaments? Riay Tatary va afirmar que la signatura de l'acord no ha estat gens fàcil, i que la signatura significa l'inici de la lluita, lluita per fer realitat el contingut d'aquest acord. Tatary va analitzar en profunditat el contingut de l’acord del 1992, subratllant les dificultats que troba la comunitat musulmana a Espanya a l'hora de dur a terme el contingut d'aquest acord. Tatary va finalitzar la seva intervenció dient que la lluita es va iniciar per part dels musulmans espanyols per normalitzar la vida i la pràctica musulmana a Espanya i queda molt camí per desenvolupar aquesta normalització i aquesta visibilitat de la pràctica religiosa musulmana a Espanya. Mohamed Halhoul va comentar que el fet de compartir aquesta massa per commemorar aquest aniversari és una cosa molt important per a tot els que assistim, recalcant que el fet de parlar d'una commemoració comporta tot un cúmul de sensacions, sentiments i també una càrrega de crítica i una mirada enrere per corregir el camí per veure el futur amb uns altres ulls. Halhoul va comentar que el fet religiós no és un fet privat, com molts creuen o com molts han intentat fer-nos creure, sinó el fet religiós és molt més ampli, molt més d'evidències, molt més col•lectiu i molt més comunitari. El portaveu de la Federació Consell Islàmic de Catalunya va analitzar, al llarg de la seva intervenció, la realitat de la comunitat musulmana a Catalunya, reflectint els èxits i les dificultats a l'hora de dur a terme el contingut de l'acord, subratllant que la realitat de l'islam a Catalunya és una realitat excepcional. Ricardo García, en la seva intervenció, va subratllar que, celebrem alguna cosa carregat de simbologia, amb la importància de la simbologia en la religió, recalcant que aquest acord evidència que la religió musulmana no és un problema, concloent que l’acord del 1992 és l'acord més important de cooperació que hi ha entre l'estat i la comunitat musulmana a Espanya. Ricardo va afirmar que el contingut essencial del dret fonamental de llibertat religiosa, tant en la part individual com en la part col•lectiva, està perfectament taxat en l'acord de cooperació, subratllant que la regulació jurídica que existeix a Espanya pot tenir defectes, coses que siguin punts flacs, però per descomptat suposa únic a nivell internacional en la regulació de l'islam a gairebé tot el món. Ricardo valora positivament el desenvolupament de l'acord citant exemples dels èxits d'aquest acord. El subdirector de relacions amb les confessions va finalitzar la seva intervenció dient que cal seguir treballant, no està tot fet i que el principi de cooperació és un principi de doble direcció. No només consisteix en el que ha de fer l'Estat, les comunitats autònomes o determinats ajuntaments. Consisteix també de fomentar la visibilitat de les confessions religioses, de fomentar aquesta visibilitat dins de la normalitat. Xavier Puigdollers ha subratllat que la signatura de l'acord de cooperació és el resultat d'un procés de canvi de l'estat espanyol que es va iniciar amb la constitució de 1978 i la llei de llibertat religiosa del 1980 i l'acord de cooperació el 1992. Puigdollers va afirmar que la religió no és el problema, si hi ha algun problema serà social, cultural, de llengua, de vestimenta, etc. Concloent que el més important és la vivència interreligiosa. El director de la DGAR va comentar que l'any 2000, a Catalunya es va crear una secretària, i avui direcció general d'afers religiosos. És a dir que el govern ha vist que a Catalunya hi ha una situació important i interessant que val la pana estudiar-la, per donar resposta a les noves situacions que apareixen i crear administrativament un òrgan dedicat exclusivament a tractar aquest tema. És l'única direcció en matèria religiosa a tot l'Estat, va recalcar Puigdollers. Puigdollers va finalitzar la seva intervenció subratllant que, un dels objectius de la DGAR és la normalització del fet religiós, el que significa que tota persona pot viure amb tranquil•litat i llibertat la seva fe amb un respecte ple els uns als altres.