“S'ha demostrat que es pot ser musulmà i català”
“Cal donar-los temps. Les occidentals van tardar més d'un segle a alliberar-se!”
“A Occident la majoria de musulmans no són radicals”
“El problema no se solucionarà prohibint-lo”
Parla i escriu sense embuts dels musulmans a Occident, dels seus problemes i de les reticències que susciten, del que han aconseguit i dels reptes. Parla obertament de la dona, del burca, del feminisme, de l'homosexualitat i del fanatisme. Polèmic, és autor de nombrosos llibres i investigador de la Universitat d'Oxford. No pot entrar a Egipte i l'Aràbia Saudita i durant anys se li va denegar el visat per als Estats Units.
Vostè diu que en el cas dels ciutadans que són d'Occident o hi han nascut no s'ha de parlar d'immigració o integració sinó ja de participació i contribució, de postintegració. Vol dir que és així, que en els últims anys els musulmans a Occident no s'han radicalitzat?
No és cert que s'hagin radicalitzat. Són petits grups els que s'han radicalitzat. La gran majoria dels musulmans a Catalunya, a Europa, no ho estan. Les estadístiques ho demostren. En el meu llibre parlo de les tres eles: llengua, llei i lleialtat, i és que els musulmans a Occident cada cop respecten més les lleis del país, aprenen la llengua del país i mantenen la lleialtat envers el país. Aquesta és la realitat. S'ha de deixar de parlar d'immigrants! Això vol dir que ja no tindrem problemes d'immigració? No! Sí que en tindrem, però no tenen res a veure amb l'islam. El perill és que alguns partits polítics utilitzen els nous immigrants per crear sospites envers els antics ciutadans. No hi ha d'haver contradiccions entre l'islam i Occident.
On són aquí els intel·lectuals com vostè? Aquí ens arriben imams poc cultivats que fomenten el fanatisme.
Jo aquí he parlat molt amb grups d'estudiants, per exemple, que no estan dintre la lògica de la radicalització. Però sí que és veritat que hi ha alguns imams que vénen aquí i no han estat formats. Això és cert. En el futur necessitem imams formats a Europa, formats aquí. Però també cal l'empenta de les dones i dels homes que, sobre el terreny, estan fent un veritable treball de formació. I aquí hi ha associacions que fan aquesta feina. Però hem d'esperar: és un procés molt llarg. Calen com a mínim dues generacions... L'islam no impedeix la integració. És possible ser català i musulmà.
Les dones musulmanes encara no han fet el pas de la integració. I algunes fa vint anys que són aquí.
Per a un procés d'alliberament vint anys no són res. Quants anys han fet falta perquè les dones s'alliberin a Occident? Ha fet falta més d'un segle! No ens hem de limitar a les percepcions: les noies que van néixer aquí, que han anat a l'escola aquí i que han adquirit coneixements estan vivint un procés d'afirmació molt fort. Això no vol dir que siguin menys musulmanes! Això vol dir que volen els seus drets, que no accepten que sigui la cultura d'origen que s'imposi: la cultura patriarcal del Marroc, del nord d'Àfrica, de l'Àsia. El problema que hi ha a Occident és que pensem que les úniques dones realment alliberades són les dones que s'assemblen a nosaltres, i no.
I el tema del vel?
A l'islam està prohibit imposar l'ús del vel. Jo estic en contra de l'Aràbia Saudita on s'imposa a les dones el vel. Però tampoc no podem imposar a les dones que se'l treguin.
I en el cas del burca?
Jo estic en contra del burca. No és islàmic. Però estic en contra els qui pensen que el problema se solucionarà prohibint-lo.
I la radicalització de la religió.
Hi ha un problema social i polític però també hi ha un problema religiós: no es pot negar que alguns musulmans llegeixen els textos amb una tendència violenta. Nosaltres tenim la responsabilitat de lluitar contra les raons socials que produeixen aquesta radicalització i contra les interpretacions religioses.
Com acabaran les revolucions als països àrabs?
Hem d'escoltar què diu la gent i deixar de pensar si governaran radicals o no radicals. No és tan simple. Durant anys han viscut dictadures i ara la gent vol llibertat, dignitat i treball. Hi ha moviments islamistes però no són majoritaris. S'ha d'apostar per un procés democràtic i un rebuig a la violència.
Tariq Ramadan
Nét de Hassan al-Banna, que el 1928 va fundar a Egipte els Germans Musulmans, Tariq Ramadan (Ginebra 1962) és un dels musulmans més influents d'Europa. Titllat de controvertit, ell admet que pels occidentals és massa musulmà i pels musulmans, massa occidental. Ha estat a Barcelona per presentar Mi visión del islam occidental.
No hay comentarios:
Publicar un comentario