Immigrants bagencs viuen amb neguit ser cada cop més protagonistes del debat polític

JORDI MORROS, MANRESA, regio7.cat

La immigració ha estat, juntament amb la crisi econòmica, un dels eixos de la darrera campanya electoral, que ha situat els nouvinguts com un dels principals protagonistes del debat polític. N'hi ha que viuen aquest fet amb una certa distància, n'hi ha que ho fan amb preocupació, i a alguns fins i tot els dol. El més inquietant, però, per al col·lectiu de nouvinguts és l'aparició de partits amb discursos clarament xenòfobs que han estat a punt d'entrar al Parlament, com podria ser Plataforma per Catalunya, i el missatge d'altres que han apujat el to contra la immigració.

El president de l'Associació Cultural Islàmica Iqrà per la Pau, el santjoanenc Ismael L'aziri Botifoll, creu que la irrupció de partits xenòfobs a les eleccions catalanes "ha apujat el llistó, i el que abans es considerava racisme ara es veu com una cosa normal". A més a més, creu que ha radicalitzat "el discurs de partits que no tenien aquest component. Per no perdre vots creen un estat de xenofòbia permanent". Des del seu punt de vista, però, el problema no són aquests partits, "que entenc que sempre hi seran, sinó que hi hagi islamofòbia a les universitats o als mitjans de comunicació. Aquest és el problema real".

L'aziri no va seguir la darrera campanya electoral perquè està cansat de discursos repetitius que fins i tot "m'arriben a provocar nàusees". Afirma que del debat polític es desprèn que "per a uns resulta que ser immigrant és una bicoca, i els altres volen que si- guis amic seu perquè necessiten els vots. Als que creuen que ser immigrant és una bicoca els diria que es converteixin en un sense papers. I als altres, que tenen poc d'esquerres a l'hora de fer política i que més aviat en fan de dretes". Des del seu punt de vista la política immigratòria del PP o del PSOE és semblant, "no hi ha gaire diferències entre els uns i els altres. I a Catalunya passa el mateix", assegura. Creu que les polítiques immigratòries són poc valentes.

El president de l'Associació d'Amics del Senegal, Papadema Diene, creu que és bo que es parli de la immigració, i que de la mateixa manera que hi ha partits que hi estan en contra n'hi ha d'altres que aposten per la integració. Per a la camerunesa Karin, en canvi, els nouvinguts no haurien de ser al centre del debat polític perquè el percentatge de població immigrada no és gaire alt.

"No som culpables"

"Amb aquesta crisi es busca un culpable, però els immigrants no hi tenim res a veure. És una crisi financera causada pels qui dominen l'economia mundial". És el que opina Abdeslam Ben El Fassi Mezouar. Marroquí, fa 12 anys que viu a Manresa i creu que els partits polítics haurien de guanyar-se els vots d'una forma neta i no pas "atacant la immigració com fan alguns". Afirma que ser un dels eixos del debat polític és dolorós per a alguns nouvinguts.

En la mateixa línia es pronuncia Abdenour Tafzi El Hadri. Fa 8 anys que és a Manresa i opina que determinats partits "ataquen els més dèbils a nivell social, especialment en aquests moments de crisi. I en aquest cas són les persones immigrants, que són persones amb uns drets i unes obligacions com qualsevol altra".

Aquests partits, continuen dient, "no fan cap bé per la cohesió social ni per la convivència ciutadana. Al contrari, se n'aprofiten per fer malbé la pau social". Afirmen que la gent sap perfectament quines són les formacions polítiques poc rigoroses i les que tenen un discurs més "seriós". Asseguren que són conscients que hi ha un marge polític i democràtic que permet l'existència d'un discurs contra la immigració, però "jo tinc tota la confiança en la justícia per aturar aquest fenomen que perjudica els valors establerts i perjudica, també, la imatge de Catalunya, un país que ha tingut sempre una projecció mediterrània i d'acollida de totes les cultures i la gent", afirmava Ben El Fassi. També creu que "la majoria de gent sap quins partits són i què busquen".

Per a Tafzi El Hadri, la integració està relacionada amb la formació de les persones, la convivència del dia a dia, el treball i el contacte amb la comunitat d'acollida. "A més a més, tenir una cultura diferent pot ser un valor afegit, una riquesa per a la cultura mare, que és la catalana. Espero que la gent tingui clara aquesta reflexió perquè ningú no es desviï".

Punt d'inflexió

La situació econòmica també ha tingut conseqüències per a la immigració. L'any 2009 no tan sols es va produir una desacceleració de l'arribada de nouvinguts, sinó que alguns van marxar cap al seu lloc d'origen o cap a altres països a buscar feina. L'1 de juliol del 2010, la immigració havia caigut l'1,6% al conjunt de les comarques centrals: Bages, Berguedà, Solsonès, Anoia, Cerdanya i Alt Urgell. En aquestes sis comarques hi ha 797 nouvinguts menys censats respecte al juliol del 2009. Aquesta tendència, però, canvia si es fa una anàlisi comarca per comarca. Durant el primer mig any del 2010, el Bages no només no ha perdut població nouvinguda, sinó que ha augmentat de 216 persones. Recuperava així la pèrdua que va registrar l'últim semestre del 2009, quan la població estrangera va baixar de 131 persones.