Conviure en la diversitat

Jordi Lopez Camps

En la introducció del "Pla Barcelona interculturalitat" hi ha una interessant anàlisi de la situació de la immigració a la ciutat. A continuació resumeixo els aspectes més essencials d’aquest text.

La Barcelona actual és el resultat de les migracions d’ahir. La ciutat inicia el segle XX amb més de mig milió d’habitants dels quals el 21% havia nascut fora de Catalunya. Entre el 1920 i el 1930 la població augmentà en una 40% i va arribar al milió d’habitants, dels quals el 37% havia nascut fora de Catalunya i el 2,7% (27.000 persones) tenien nacionalitat estrangera. Finalment, de les 1.755.000 persones que el 1975 vivien a Barcelona, el 44% eren nascudes fora de Catalunya. El gener de l’any 2000 els estrangers que residien a Barcelona suposaven el 3,5% del total de la població, mentre que a principis del 2010 aquest percentatge es trobava al voltant del 17% (gairabé 300.000 persones).

Una part important d’aquests nous residents han vingut per motius econòmics, amb l’objectiu de millorar les seves expectatives vitals i trobar les oportunitats que no tenien als seus països d’origen. També ha augmentat el nombre de persones atretes per altres motius vinculats a l’ambient d’una ciutat més cosmopolita i oberta al món que mai. La majoria dels nous barcelonins provenen de països llatinoamericans, però també hi ha una presència important de ciutadans procedents de països del continent asiàtic com el Pakistan i la Xina o del nord d’Àfrica com el Marroc. És destacable l’augment del nombre de residents que venen de diversos països europeus, com Itàlia o França, també d’alguns països de l’Est.

La primera dècada del segle XXI és una etapa d’acollida. Actualment, la intensitat d’aquest flux s’ha frenat notablement. Barcelona ha demostrat, una vegada més, la seva capacitat d’acollida i d’adaptació. Tot això ha passat sense episodis conflictius de convivència. Aquesta realitat ha representat un augment notable de la diversitat sociocultural. La diversitat d’orígens, de llengües, costums, valors i creences i, en definitiva, de cosmovisions del món, planteja noves complexitats per a la convivència i la cohesió social, però també noves oportunitats que cal tenir presents. El debat actual es centra en com volem conviure en la diversitat.