La tolerància religiosa, la islamofòbia i l'oportunisme polític es barregen en la polèmica
El projecte d'un centre islàmic vora la 'zona zero' genera un debat molt inflamat als Estats Units
S'ha convertit en un tema estrella de conversa als EUA. A favor o en contra, tothom vol opinar sobre la mesquita de la zona zero, un assumpte que domina des de fa setmanes les tertúlies, les pàgines dels diaris i l'inabastable univers d'internet. Hi ha qui diu que amb el Congrés de vacances i la sequera informativa d'aquestes dates els mitjans necessitaven un tema per a l'estiu. La pregunta obligada és inevitable. ¿Carn de canó davant la proximitat de les eleccions legislatives o realment segueix guanyant terreny la islamofòbia al país?
Dels 305 milions de persones que viuen als EUA, uns dos milions i mig són musulmans, que poden anar a resar a les 1.900 mesquites repartides per la seva extensa geografia. Encara que de manera minoritària, estan representats al Capitoli per Keith Ellison i Andre Carson, els dos congressistes seguidors d'Al·là. A la tardor obrirà la primera universitat islàmica del país, i fins i tot l'actual Miss USA és musulmana.
Llavors, ¿per què tant d'enrenou per una mesquita més? Terra d'emprenedors que defensen a ultrança la iniciativa privada i que presumeix de llibertats religioses, ni els més crítics neguen el dret que sigui construïda, però el record de l'11-S encara està massa fresc i molts consideren molt inoportú aixecar un centre cultural islàmic a escassos metres del lloc on s'elevaven les Torres Bessones.
El rebuig a tot el que tingui a veure amb l'islam guanya adeptes i els esforços per desvincular-lo de l'extremisme se'n van a vegades en orris. Una comunitat, la musulmana, cada vegada més integrada però que se sent en el punt de mira des que Mohammad Atta i els seus sequaços van sembrar de caos els carrers de Nova York i van implantar la llavor del ressentiment, resumit en una de les pancartes que es poden veure últimament: Tot el que necessitava saber de l'islam ho vaig aprendre l'11-S.
DEL LOCAL AL NACIONAL / Segons una enquesta de Time, dos de cada tres nord-americans s'oposen a la mesquita. I davant de la pregunta de si l'islam estimula més la violència que altres religions un 46% responen que sí i un 39% consideren que no. Però quan es planteja si recolzarien una mesquita a prop de casa seva, més de la meitat diuen que no hi tindria cap inconvenient.
Darrere de Park51, nom de la mesquita de la discòrdia, hi ha l'imam Faisel Abdul Rauf, de l'organització Iniciativa Còrdova, que advoca per millorar les relacions entre l'islam i Occident. La idea d'aixecar un centre cultural islàmic al sud de Manhattan es va començar a formar poc després dels atemptats, sempre amb la idea de plantar una llavor positiva a l'àrea castigada per l'11-S. Sens dubte, un assumpte susceptible de ferir sensibilitats.
Les veus crítiques van sorgir de seguida, començant per alguns familiars de les víctimes, que consideraven el projecte un insult a la memòria dels seus éssers estimats. Altres, no obstant, van creure que ja començava a ser hora de girar full i deixar que les ferides cicatritzessin. En qualsevol cas, un assumpte local que causava dolor encara que no havia traspassat les fronteres de Nova York.
Tenia el vistiplau de l'alcalde Michael Bloomberg, però el debat es va començar a encendre quan van entrar en escena algunes veus ultraconservadores, aparentment desitjoses de despertar vells temors. D'un centre cultural islàmic en un nou edifici de 13 plantes al carrer Park Place, a dues illes de cases del World Trade Center, es va passar a parlar de la mesquita de la zona zero, amb tota la càrrega simbòlica que comporta.
Moltes de les claus per entendre l'enrenou resideixen en la proximitat de les legislatives de meitat de mandat. El 2 de novembre vinent és cada vegada més a prop i als republicans els va com aigua de maig ressuscitar els fantasmes de l'11-S després del daltabaix que van patir a les presidencials del 2008.
Sarah Palin i líders mediàtics com Glenn Beck van parlar de provocació, d'insult a la memòria dels màrtirs de l'11-S, de bufetada a les seves famílies... El debat es va expandir i fins i tot Obama hi va intervenir. «El nostre compromís amb la llibertat religiosa ha de ser indestructible», va afirmar el president, que unes hores més tard va matisar que no entrava a jutjar sobre la idoneïtat del lloc.
El governador David Patterson ha ofert terreny públic i cada vegada són més les veus que demanen el trasllat, com l'arquebisbe Timothy Dolan, que aquests dies ha recordat unes paraules del papa Joan Pau II quan va ordenar canviar d'emplaçament un convent pròxim a Auschwitz. «Mantinguem la idea però canviem el lloc».
No hay comentarios:
Publicar un comentario