La dona musulmana entre l’extremisme religiós i l’alienació laïcista

UCIDCAT.INFO (Redacció Raquel Garcia Jimenez)

El passat dissabte 12 de juny la UCIDCAT va organitzar una xerrada a la Biblioteca Singuerlín de Santa Coloma de Gramanet amb el professor Abu Zaid Al Idrissi. El títol de la xerrada era: “La dona musulmana entre l’extremisme religiós i l’alienació laïcista”.

El professor Al Idrissi va desenvolupar la seva xerrada partint de la base que l’Alcorà i la Sunnah del Profeta Muhammad consideren que la dona és igual a l’home en drets i obligacions, que tots dos estan encarregats de transmetre el mateix missatge i que ambdós tenen el mateix destí: Paradís o Infern, depenent de les seves accions en aquesta vida.

Segons Al Idrissi, la situació precària que viu la dona tant als països àrabs i musulmans com a Occident és deguda a una interpretació masclista de la realitat. Al llarg de la història, els homes han considerat la dona com un ésser inferior a ells, fins i tot en certes etapes a Occident es va considerar que no arribava al nivell de persona i dubtaven si tenia ànima o no. Va recordar que abans de l’arribada de l’Islam, els àrabs enterraven les seves filles vives per la vergonya que els produïa tenir una filla. Quan va arribar l’Islam, a l’època del Profeta Muhammad es va produïr una mena d’oasi a la història de la humanitat, va ser una època daurada en que es van reconèixer els plens drets de la dona i el seu valor real. A mida que va anar passant el temps, segons Al Idrissi, la situació de la dona va tornar a empitjorar, degut a que els savis que interpretaven els textos religiosos es recolzaven en teories masclistes i partien de la base de la costum.

D’altra banda, hi ha un altre factor que ha contribuït a aquesta precarietat de la situació de la dona: el moviment laïcista. Segons Abu Zaid, aquesta facció ha intentat treure la dona de l’harem a l’interior de les cases per situar-la a l’harem exterior de la societat. És a dir que, segons el professor, la situació de la dona no millora en absolut quan aquesta és absorbida per l’alienació laica, car aquesta passa d’estar dominada per un sistema patriarcal a estar dominada per un sistema consumista, dirigit per homes, en el qual la moda i la igualtat falsa home-dona porta a la dona a ésser una esclava del seu cos, per una banda, i a veure’s obligada a treballar jornades extenuants fora de casa, per provar que és igual que l’home, tanmateix quan arriba a casa descobreix que aquesta igualtat és una fal•làcia, ja que es troba a sobre un munt de treball domèstic, a més de ser la principal cuidadora i responsable de l’educació dels seus fills.

Així, Al Idrissi demostra amb proves que Déu és l’Únic que ha atorgat a la dona tots els seus drets, considerant-la igual que l’home i, per tant, mereixedora de la mateixa recompensa que té aquest, però al mateix temps tenint en compte les diferències existents en la naturalesa dels homes i les dones. Segons ell, equiparar totalment homes i dones és cometre una injustícia amb tots dos, la veritable justícia és fer que els seus drets i obligacions siguin “equivalents”, no “idèntics”, la veritable justícia és reconèixer que la dona té dret a ser mare i gaudir de la companyia dels seus fills… La fal•làcia del laïcisme és pretendre que si la dona s’allibera del domini de l’home a casa i surt a treballar les mateixes hores que treballa l’home a la societat será una dona lliure, “igual” que l’home… Segons el Sheij, l’extremisme religiós abanderat pel masclisme i l’alienació laica en nom del feminisme són simplement les dues cares de la mateixa moneda i tots dos sistemes constitueixen una enorme injustícia contra la dona. L’Islam tolerant i moderat és l’àmbit perfecte perquè la dona gaudeixi de tots els seus drets, perquè pugui sentir-se lliure i plena, sentint que la seva adoració és només per Al-lah (Déu).