Musulmans sota el microscopi

JORDI MORERAS, elperiodico.cat

Per quart any consecutiu, l’enquesta elaborada pels ministeris de l’Interior, de Justícia i de Treball i Immigració reflecteix el perfil moderat, integrat i tolerant dels musulmans a Espanya. És comprensible que el Govern espanyol hagi volgut conèixer com es pronuncien els membres d’aquest col·lectiu en relació amb el seu encaix en la societat espanyola. De fet, altres governs europeus han patrocinat en els últims anys aquest tipus de macroenquestes, que es converteixen en una manera de mesurar la temperatura social en el si d’aquest col·lectiu. Al nostre país, els sondejos d’opinió són l’instrument fetitxe dels gestors públics per conèixer el que opina la ciutadania. Si hi recorren per saber si la gent els pensa votar, ¿per què no utilitzar la mateixa metodologia per avaluar el grau d’integració dels musulmans a Espanya? La intenció és lloable, però l’objectiu és massa ambiciós.

ELS RESULTATS són espectaculars: el 94% dels entrevistats rebutgen la utilització de la violència per defensar les creences religioses, el 81% es declaren totalment adaptats a la vida i als costums espanyols, i un 84% diuen que no han trobat cap obstacle per practicar la seva religió a Espanya. Algunes veus han aixecat una ombra de dubte sobre totes aquestes dades, i han suggerit que el Govern ha intentat edulcorar aquests resultats. Cal dir que els responsables d’aquesta enquesta sempre han reconegut l’existència en aquesta d’un component de «desitjabilitat social», on els entrevistats poden haver exagerat la seva conformitat amb algunes de les preguntes que els van ser formulades. Aquest factor, molt freqüent en qualsevol sondeig d’opinió, es fa molt més rellevant en aquest cas, sabent que es tracta d’una enquesta oficial, i en la qual la meitat dels entrevistats fa menys de cinc anys que són a

Espanya.

Les sospites davant aquest sondeig no són de tipus metodològic. Es dóna per descomptat que existeix una altra realitat «verdadera» respecte de l’islam a Espanya, que sembla que vulgui ser dissimulada a través d’aquest baròmetre. Aquesta realitat ens mostraria que estem davant d’un col·lectiu que rebutja integrar-se en la nostra societat, i que periòdicament ens ho recorda. Així podria ser interpretada, per exemple, l’última polèmica sobre el vel d’una alumna musulmana a Pozuelo de Alarcón (Madrid).

No obstant, continuem estant lligats a un profund desconeixement de les dinàmiques que fan moure l’islam a Espanya, cosa que tempta els nostres prejudicis i que obre el camí de les especulacions. Un succés fa la notícia, però un conjunt de successos no necessàriament descriuen una tendència social donada.

De la mateixa manera, una enquesta tampoc no pot resoldre la nostra ansietat social davant de l’islam, que seguim percebent com la representació de tot el contrari del que som.

La interpretació de les dades d’aquesta enquesta es troba condicionada pel fet d’haver entrevistat únicament musulmans d’origen immigrant. Avui en dia, quan l’islam espanyol comença a ser ja una realitat sociològica, és incomprensible que se segueixi considerant el col·lectiu musulmà com una cosa estranya en la nostra societat. Suposa, a més a més, contradir el principi de notori arrelament de l’islam a Espanya, formulat per llei des del 1992. Aquesta és una de les primeres proves de l’ambigüitat que s’amaga en el més profund d’aquest baròmetre.

L’altra seria la valoració que es fa de la religiositat dels entrevistats: un 52% d’ells es declaren com a molt practicants, tres punts per sobre de l’enquesta anual anterior. L’augment de la religiositat en aquest col·lectiu és relativitzat davant dels indicadors d’integració anteriorment citats. No hi ha res de contradictori en això: els musulmans a Espanya, com a la resta d’Europa, tendeixen al manteniment de la seva religiositat, sense entrar en col·lisió amb les formes de vida europees. Ara bé, quan des d’una perspectiva comparada, es diu a l’enquesta que els musulmans immigrants practiquen més que els catòlics espanyols, i que els primers ho fan tal com ho feien els segons als anys 70, ¿se’ns està suggerint que el perfil actual de secularització de la població espanyola hauria de ser adequat també per a altres col·lectius? Hem de recordar que a Espanya seguim pensant que mantenir una religiositat activa i visible dificulta la integració dels musulmans en la nostra societat. Vegem, si no, alguna de les primeres reaccions al vel de Najwa Malha.

En CONCLUSIÓ, per més que hi vulgui insistir aquest sondeig, no m’atreveixo a afirmar si els musulmans estan ben o mal integrats a Espanya. En canvi, tinc seriosos dubtes que com a societat estiguem complint el nostre paper en aquest assumpte. Sense voler contradir els resultats d’aquest baròmetre, únicament voldria aportar una dada que serveixi per a la reflexió: en un estudi recent, hem comptabilitzat 60 conflictes davant l’obertura de mesquites a Espanya durant el període 1995-2008. Atenció: 40 van ser només a Catalunya.

Antropòleg i expert en l’islam.