El segle XXI ha significat un extraordinari esclat migratori internacional a Catalunya. D’un moderat flux de 16.505 altes el 1999, s’ha passat a registrar 201.733 l’any 2007, multiplicant-se per 12.Els principals protagonistes d’aquest creixement foren en primer lloc els llatinoamericans (55.995 el 2004), encapçalats per equatorians i colombians, coincidint amb les regularitzacions de 2000 i 2001, i amb l’anunci de la demanda de visat Shengen, seguits del països de l’Est d’Europa (22.766 també en 2004), amb els romanesos en un lloc destacat (el 60%).
La inclusió d’aquests darrers, juntament amb els búlgars, a la Unió Europea explica el salt de 2007 pels fluxos de la UE, que s’han multiplicat per 2, i la caiguda dels fluxos extracomunitaris.
Al 1999 la població era d’un poc més de 6 milions de persones i només el 2,3% tenien nacionalitat estrangera, corresponent a 145 mil persones. En 9 anys la població total ha crescut més d’un milió de persones, arribant als 7.364.078, de les quals el 15% són estrangers: 1.103.790 persones.
La piràmide del conjunt de la població continua sent envellida, amb una mitjana d’edat de la població espanyola de 42 anys, com a resultat de la combinació de l’allargament de l’esperança de vida en la cúspide i de la reducció de la natalitat a partir de 1976. L’estructura per sexe i edat de la població estrangera, per contra, correspon a una piràmide jove, pròpia de les migracions predominantment econòmiques, amb una mitjana d’edat de 30,5 anys, i equilibrada per sexes, amb el 45% de dones.
Els grups d’adults-joves estrangers entre 25 i 34 anys són els més representats en el conjunt de la població, arribant al 31% dels homes i al 28% de les dones d’entre 25 i 29 anys. El paper rejovenidor també s’observa amb la població de nacionalitat estrangera de 0 anys, la qual concentra el 20% en aquesta edat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario