Els musulmans catalans celebren un any més la festa de l'Eid

Foto. Comunitat Islàmica ALOUAHDA de Mataró

nouscatalans.cat 06 Octubre 2014 

Lat­ifa el Has­sani, direc­tora de comu­ni­cació de nous​cata​lans​.cat La festa musul­mana de l’Eid al-ad•ha es cel­e­bra el desè dia del mes de dhu-​l-​hijjai, que coin­cideix amb la fi del hajj, el pele­gri­natge a la Meca que és un dels pilars de l’Islam. Segons el cal­en­dari lunar de l’Islam la data de la festa del sac­ri­fici s’escau setanta dies després de l’id al-​fitr, la cel­e­bració del final del sawm (dejuni del mes de ramadà). Com que el cal­en­dari islàmic segueix el ritme de la lluna, aque­sta data s’avança cada any uns deu o onze dies en relació el cal­en­dari gregorià. És una tradi­ció força arrelada a Catalunya. Durant l’Eid al-ad•ha els musul­mans cata­lans comen­cen el dia amb una pre­garia on l’imam pro­nun­cia la jutba (el sermó) per recor­dar, entre altres coses, el sig­ni­fi­cat del sac­ri­fici i del pele­gri­natge. Tot seguit el cap de família mata l’animal de man­era rit­ual. L’animal sovint és un xai evo­cant el que feu Abra­ham com alter­natiu al sac­ri­fici del seu fill.

La carn es menja fes­ti­va­ment en família, amb amics i, si s’escau, solidàri­a­ment amb per­sones que no tenen recur­sos per com­prar el xai. La tradi­ció musul­mana pre­scriu que una família només es pot quedar una ter­cera part de l’animal sac­ri­fi­cat i la resta s’ha de com­par­tir. És un dia de perdó i d’oblit de malen­te­sos. Durant la festa s’acostuma a fer regals als infants. A Catalunya, la festa ha transcor­regut amb nor­mal­i­tat, i evi­den­em­tent els xais no es maten a casa, sinó en escorx­adors regulats.Les mesquites de difer­ents municipis han aple­gat molts fidels i com cada any, tot s’ha desen­volu­pat en un ambi­ent fes­tiu, tran­quil i sol­i­dari. Deix­ant de banda la religió, l’element més impor­tant és la gas­trono­mia on l´ingredient prin­ci­pal és la carn. Es pre­paren men­jars típics i es con­vida a famil­iars a com­par­tir moments únics. Els musul­mans de Catalunya, lluny de les seves famílies aprof­iten la fes­tiv­i­tat per reunir-​se amb amics i coneguts.