Entrevista a Mohamed el Ghaidouni, president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (UCIDCAT): “Quan parlem de l’islam, parlem de pau”

gencat.cat Dimarts, 01 de juliol de 2014 

Mohamed el Ghaidouni: “Quan parlem de l’islam, parlem de pau”

Mohamed el Ghaidouni (Casar Alquivir, Marroc, 1968) és llicenciat en matemàtiques i doctor en estadística. També és educador social, investigador universitari i expert en resolució de conflictes. Establert a Catalunya des de l’any 1992, viu a l’Hospitalet de Llobregat, és casat i pare de tres fills. 

Com a president de la UCIDCAT, va protagonitzar el febrer passat una trobada amb l’arquebisbe de Tarragona i primat, Jaume Pujol, acompanyat pel director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell. Va ser la primera vegada que un bisbe feia una visita a una mesquita a Catalunya, en aquest cas al centre de culte que la comunitat islàmica Arrisala té al carrer de Cartagena de Tarragona. 

Enguany, el ramadà ha començat el 28 de juny. Què commemora i què simbolitza el dejuni que feu durant les hores diürnes? 

El ramadà és un dels pilars de l’islam. És un mes de dejuni que, a grans trets, cerca objectius de purificació, de reflexió i d’oportunitat de potenciar l’espiritualitat dels creients. És un període disciplinari durant el qual es corregeixen conductes amb l’oració i la recitació de l’Alcorà. És una obligació per a tots els musulmans sense problemes de salut. Des del punt de vista del grup, representa un mes de voluntarietat, on els qui tenen més comparteixen amb els qui tenen menys. El dejuni, a part de deixar de beure i de menjar, també és abstenir-se de tenir conductes negatives. De fet, és quelcom comú a totes les religions monoteistes que conserven particularment els musulmans amb el ramadà.

Trobeu dificultats a Catalunya per celebrar el ramadà?

No, però encara hi ha empreses que no s’adapten a aquest dret fonamental. Alguns musulmans creuen que no se’ls respecta un dret reconegut per la Constitució. No hi ha diferències entre celebrar el ramadà aquí o en un altre lloc. 

Quantes comunitats hi ha a la UCIDCAT?, Quin nombre de persones apleguen i quins són els seus objectius? 

Agrupem aproximadament 150 comunitats, amb una representativitat d’entre el 55% i el 60% dels membres de la comunitat musulmana catalana, que actualment són prop de 500.000 persones. La UCIDCAT és una federació amb l’objectiu de normalitzar la pràctica religiosa islàmica a la societat catalana. Adoptem qualsevol acció encaminada a aconseguir aquest objectiu. 

A més de la UCIDCAT, hi ha la Federació del Consell Islàmic de Catalunya i la Federació Islàmica Catalana d’Entitats Religioses (FIC). Com us coordineu entre les tres federacions islàmiques? Teniu objectius comuns? Hi ha possibilitats d’agrupació? 

A Catalunya hi ha tres federacions. La UCIDCAT és la branca catalana de la Unió de Comunitats Islàmiques d’Espanya (UCIDE), que és una de les dues federacions d’àmbit estatal que van signar els acords de cooperació amb l’executiu espanyol l’any 1992. Col·laborem amb la Federació del Consell Islàmic de Catalunya, i totes dues representem el conjunt de la comunitat musulmana al Grup de Treball Estable de les Religions. Col·laborem sobretot per resoldre qualsevol tipus de conflicte i ens coordinem per fer tasques de mediació. Tenim la voluntat de crear una Comissió Islàmica Catalana, un possible interlocutor únic amb el Govern de Catalunya. 

Considera que hi ha conflictes a la societat catalana a causa de la religió? 

Els pocs conflictes que hi ha es produeixen quan s’intenten resoldre les peticions de les confessions religioses des de l’àmbit polític, com s’està fent malauradament des d’alguns ajuntaments amb finalitats electoralistes. Una religió s’ha de practicar en el si de la societat, no als afores, lluny del centre urbà i compartint espai amb zones industrials. Això ens preocupa molt. Alguns gestors polítics no s’estan prenent seriosament els nostres objectius de normalitzar l’àmbit religiós com a manifestació social i per a la societat. 

Què fa la UCIDCAT per afavorir la convivència? 

La feina que fem és representar les diferents comunitats davant l’Administració catalana, donar-los suport en la gestió interna d’aquestes entitats quant a activitats, organització, i sobretot la nostra implicació com a mediadors en qüestions internes i externes. 

Quins són els valors fonamentals de l’islam i què vol transmetre a la societat? 

Fonamentalment, quan es parla de l’islam es parla de pau, en l’àmbit individual com a persona, i en l’àmbit grupal, com a societat. 

Quina relació manteniu amb les altres tradicions religioses presents al país? 

Formem part del GTER, hi mantenim una relació estable i continuada, i ens sentim molt propers els uns amb els altres.