Latifa el Hassani realitza una conferència sobre ‘la imatge de la dona musulmana a la premsa catalana’

nouscatalans.cat    Lat­ifa el Has­sani 20-06-2014 

Per ini­cia­tiva de la UCIDE­CAT, Unió de Comu­ni­tats Islàmiques de Catalunya i amb la col.laboració de l’Ajuntament de la ciu­tat de Man­resa, la Fun­dació Plu­ral­isme i Con­vivèn­cia, la Direc­ció Gen­eral d´afers reli­giosos, s’ha cel­e­brat al llarg d’aquesta set­mana (des del dia dil­luns 16 de juny fins al dijous 19 de juny ), a la cap­i­tal del Bages unes inter­es­sants jor­nades sobre la família musul­mana i el paper de la dona musul­mana en el tre­ball social. 

Pres­ti­gioses pro­fes­sores han impar­tit con­fer­èn­cies sobre difer­ents temes rela­cionats amb la iden­ti­tat de la dona musul­mana, la seva par­tic­i­pació efec­tiva en la soci­etat civil i el lid­er­atge femení musulmà als paï­sos d’acollida. La mesquita Mosaab Ibn Omair ha estat el lloc escol­lit per cel­e­brar aque­stes inter­es­sants trobades. Un lloc que mal­grat el seu lim­i­tat afora­ment ha pogut reunir un cen­te­nar de joves musul­manes, molt prepa­rades, inter­ac­tives i que han demostrat, xer­rada rere xer­rada un alt niv­ell de par­tic­i­pació i ganes de saber i com­par­tir exper­ièn­cies i inqui­etuds. Com a peri­odista, dona musul­mana i com­pro­mesa amb els assumptes de la dona immi­grant en els paï­sos d’acollida, vaig tenir el gran honor de rebre la invitació per part de la direc­ció de UCIDE­CAT per par­tic­i­par amb una breu pre­sentació sobre “la imatge de la dona musul­mana a la premsa cata­lana” en una taula de debat com­par­tida amb les pres­ti­gioses pro­fes­sores Atiqa Mel­louki i Malika Boua­nani.

Les tres ponèn­cies han estat mod­er­ades i a més molt ben traduïdes de l’àrab al català per la jove Sanae Zeri­ouli, edu­cadora i pro­fes­sora de la llen­gua i cul­tura àrab a l’Associació islàmica de Manresa. Atiqa Melouki, pro­duc­tora i pre­sen­ta­dora d’un pro­grama radiofònic a Wash­ing­ton, Estats Units, sobre la família musul­mana a occi­dent ha instat en la seva bril­lant inter­ven­ció les dones joves presents a implicar-​se en la vida quo­tid­i­ana del país d’acollida i a aix­e­car els desafi­a­ments del moment que s’interposen entre la dona musul­mana i la con­cre­ció dels seus pro­jectes i objec­tius. La par­tic­i­pació, ha insis­tit la seny­ora Malika, “és un ele­ment impor­tant i tran­scen­den­tal a l’hora d’agafar vis­i­bil­i­tat i pro­tag­o­nisme dins del país receptor”. Pre­cisa­ment, del tema del pro­tag­o­nisme i del lid­er­atge femení efec­tiu ha trac­tat la ponent Malika Boua­nani, una de les fun­dadores i mem­bre de la lliga mundial de les organ­itza­cions femenines islàmiques. La seny­ora Malika Boua­nani ha expli­cat en una clara i ferma ponèn­cia els mecan­ismes de con­struc­ció d’un bon lid­er­atge com el per­fec­ciona­ment de les capac­i­tats indi­vid­u­als a través l’adquisició d’elements d’oratòria i de comu­ni­cació capaços d’influir i de generar dis­cur­sos posi­tius i con­vin­cents. També ha desta­cat la pro­fes­sora Malika la importàn­cia de tenir fe i oblidar-​se dels ego­ismes per­son­als per dedicar als altres tenint un sen­ti­ment col•lectiu del vol­un­tariat i de servir. Per a la con­se­cu­ció de tots aque­sts objec­tius cal comp­tar amb una per­son­al­i­tat forta, deter­mi­nant i ferma. Però sobre­tot, ha aclarit i insis­tit la ponent sobre la neces­si­tat d’una for­ma­ció sol­ida ressaltant que "cal preparar-​se pel futur a base d’una for­ma­ció i d’una edu­cació con­tínua i dedicar moltes hores a la lec­tura i a l’estudi". La ter­cera i última ponèn­cia de la jor­nada estava a càr­rec d’una servi­dora, Lat­ifa El Has­sani, direc­tora de comu­ni­cació de la Fun­dació Nous Cata­lans; l’he ded­i­cat al trac­ta­ment infor­matiu que rep la dona musul­mana als mit­jans de comu­ni­cació cata­lans i internacionals. En l’anàlisi de la rep­re­sentació mediàtica de la dona podem deduir les obser­va­cions següents: La dona molt poques veg­ades és sub­jecte de la notí­cia, sinó objecte de la mateixa. La dona musul­mana apareix sem­pre rela­cionada amb algun dels següents temes, o, la majo­ria de la veg­ades, amb tots ells: la dona i la religió, dona i islamisme, dona i masclisme àrab, dona i llib­er­tat, dona i injustí­cia jurídica, dona i geopolítica, o dona i crisi. Molt difí­cil dis­so­ciar el tema de la dona del tema religiós en el dis­curs periodístic. Les dones musul­manes rep­re­sen­tades majoritàri­a­ment per les dones mar­ro­quines són objecte d’islamofòbia i s’han con­struït com a sub­jecte al qual se li atribueixen car­ac­terís­tiques cul­tur­als inamovi­bles i estereoti­pades. L’argument sobre la defensa dels drets humans fon­a­men­tals posa a les dones en el cen­tre del debat sobre la islam­ofòbia El mocador s’ha con­struït sim­bòli­ca­ment de dues formes, d’una banda, com a sím­bol de la dis­crim­i­nació i sub­or­di­nació a l’home que pateixen les musul­manes, i de l’altra, com a sím­bol del per­ill davant la tol­eràn­cia i integri­tat de les soci­etats occidentals. Les dones es pre­sen­ten com les rep­re­sen­tants de tradi­cions incom­pat­i­bles amb els val­ors occi­den­tals. Els mit­jans de comu­ni­cació occi­den­tals han con­tribuït en bona mesura a generar una imatge estereoti­pada del món musulmà, una imatge basada en la dis­tor­sió, el tòpic i el ‘cliché’. Per al con­junt dels mit­jans de comu­ni­cació occi­den­tals, una de les prin­ci­pals car­ac­terís­tiques que incideix sobre la per­cep­ció de l’opinió pública, és el fet que la major part de les infor­ma­cions i arti­cles d’opinió que trobem refer­its a l’islam, la comu­ni­tat musul­mana o els paï­sos àrabs, són fon­a­men­tal­ment negatius, pre­dom­i­nant enfo­ca­ments de con­flicte, drama, ter­ror­isme o guerra, o bé fent èmfasi en allò que difer­en­cia una cul­tura pel que fa a l’altra. El fet que els mit­jans donin cober­tura a certs temes i no a altres, el fet que s’opini sobre deter­mi­nats assumptes i, en con­se­qüèn­cia, hi hagi una absèn­cia en l’escenari infor­matiu d’altres, influeix poderosa­ment sobre allò que les audièn­cies llegeixen i, per tant, opinen. La relació entre opinió pub­li­cada i opinió pública és molt estreta. Exis­teix en el mit­jans de comu­ni­cació, en gen­eral, una tendèn­cia a la gen­er­al­ització com sem­pre, per els estereotips i prej­u­di­cis i una tendèn­cia d’enfocar sobre els més rad­i­cal i extrem­ista. També exis­teix la manca de coneix­e­ment o d’enfocament sobre la diver­si­tat reli­giosa, política i cul­tural tremenda al món musulmà. La falta d’enfocament sobre la història, la tradi­ció i les formes actu­als de l’islam mod­ern, democràtic, human­ista i la seva influèn­cia històrica sobre la civil­ització (cièn­cia, lit­er­atura, cul­tura) occidental. Cal real­ment acabar amb l’ús de vells temes i del llen­guatge estereoti­pat en la cober­tura infor­ma­tiva sobre temes rela­cionats amb l’islam com els àrabs, les dones i els costums. No cal obl­i­dar exem­ples de dones d’èxit que han sabut con­cil­iar vel i moder­ni­tat, vel i vida social i política sense com­plexos. Dones que han sabut viure i exhibir amb nor­mal­i­tat el seu vel en l’esfera pub­lica cata­lana i internacionalment. Les tres inter­ven­cions van ser seguides amb un debat molt inter­es­sant amb el públic present, com­post majoritàri­a­ment per dones joves i no tan joves. Unes dones molt par­tic­i­pa­tives que han impres­sionat per la seva recep­tiv­i­tat i inter­ac­ció amb les tres con­fer­en­ciants de la jor­nada. Abans de donar per final­itzada la trobada, hem tingut temps per agrair als organ­itzadors, la UCIDE­CAT, el per­fecte desen­volu­pa­ment d’aquestes jor­nades educa­tives a la ciu­tat de Manresa.